Wikipèdia:AcuèlhLutzSus/febrièr de 2008

Lo 2 de febrièr de 2008 se commemorarà l'anniversari de la naissença de En Jaume I dich lo Conquistaire (en catalan: Jaume I el Conqueridor, en aragonés: Chaime I lo Conqueridor), nascut lo 2 de febrièr de 1208 a Montpelhièr, mòrt lo 27 de julhet de 1276 a Valéncia, que foguèt un sobeiran occitan e catalan, rei d'Aragon, comte de Barcelona e senhor de Montpelhièr a partir de 1213, rei de Malhòrca a partir de 1229 e de Valéncia a partir de 1238.

Lo 2 de febrièr de 2008 se commemorarà l'anniversari de la naissença de Jaume I dich lo Conquistaire (en catalan: Jaume I el Conqueridor, en aragonés: Chaime I lo Conqueridor), nascut lo 2 de febrièr de 1208 a Montpelhièr, mòrt lo 27 de julhet de 1276 a Valéncia, que foguèt un sobeiran occitan e catalan, rei d'Aragon, comte de Barcelona e senhor de Montpelhièr a partir de 1213, rei de Malhòrca a partir de 1229 e de Valéncia a partir de 1238.

Lo memorial nacional del Mont Rushmore, situat prèp de la vila de Rapid City dins l'Estat american del Dakota del Sud, es una escultura monumentala de granit localizada a l’interior del memorial presidencial dels Estats Units que retraça 150 ans de l'istòria del país.

Lo memorial nacional del Mont Rushmore, situat prèp de la vila de Rapid City dins l'Estat american del Dakota del Sud, es una escultura monumentala de granit localizada a l’interior del memorial presidencial dels Estats Units que retraça 150 ans de l'istòria del país.

Lo safran es una espècia tirada d'un genre de crocus (Crocus sativus) de la familha dels Iridacèas. La flor possedís tres estigmatas (extremitats distalas de las carpèlas de la planta). Estils (la « tija » religant un stigmata amb la rèsta de la planta) e estigmatas son sovent secats e utilizats en cosina coma asasonament o coma agent colorant. Lo safran, que foguèt pendent mantuna decennias l'espècia la mai cara al mond, es originària de l'Orient Mejan. Foguèt cultivat pel primièr còp dins las províncias grègas.

Lo safran es una espècia tirada d'un genre de crocus (Crocus sativus) de la familha dels Iridacèas. La flor possedís tres estigmatas (extremitats distalas de las carpèlas de la planta). Estils (la « tija » religant un stigmata amb la rèsta de la planta) e estigmatas son sovent secats e utilizats en cosina coma asasonament o coma agent colorant. Lo safran, que foguèt pendent mantuna decennias l'espècia la mai cara al mond, es originària de l'Orient Mejan. Foguèt cultivat pel primièr còp dins las províncias grègas.

L’alfabet gujarâtî (gujarâtî : ગુજરાતી) es utilizat per escriure lo gujarâtî, lenga indiana parlada entre autres al Gujarat, un Estat de l’oèst d’Índia.

S’agís d’un alfasillabari fòrt similar a la devanāgarī utilizada per escriure l'indi, mas sens la linha superiora caracteristica d'aquesta escritura e que diferís per qualques caractèrs.

L’alfabet gujarâtî (gujarâtî : ગુજરાતી) es utilizat per escriure lo gujarâtî, lenga indiana parlada entre autres al Gujarat, un Estat de l’oèst d’Índia.

S’agís d’un alfasillabari fòrt similar a la devanāgarī utilizada per escriure l'hindi, mas sens la linha superiora caracteristica d'aquesta escritura e que diferís per qualques caractèrs.

La Ciutat de Carcassona es un ensemble arquitectural medieval que se tròba dins la vila occitana de Carcassona dins Aude. Se situa sus la riba drecha d'Aude, al sud-èst de la vila actuala. Las originas d'aquesta Ciutat medievala fortificada, remontan al periòde galloroman. La Ciutat compren un castèl (lo castèl comtal) e una basilica (la basilica Sant Nazari).

Salvada de la destruccion puèi restaurada al sègle XIX d'un biais de còps controversat jos la direccion de Viollet-le-Duc, la Ciutat de Carcassona es dempuèi 1997 classada al patrimòni mondial de l'UNESCO. Lo castèl comtal, las fortificacions, las liças e las torres apartenon a l'Estat e son gerits pels monuments istorics, mentre que la resta de la Ciutat fa partida del domeni municipal.

La Ciutat de Carcassona es un ensemble arquitectural medieval que se tròba dins la vila occitana de Carcassona dins Aude. Se situa sus la riba drecha d'Aude, al sud-èst de la vila actuala. Las originas d'aquesta Ciutat medievala fortificada, remontan al periòde galloroman. La Ciutat compren un castèl (lo castèl comtal) e una basilica (la basilica Sant Nazari).

Salvada de la destruccion puèi restaurada al sègle XIX d'un biais de còps controversat jos la direccion de Viollet-le-Duc, la Ciutat de Carcassona es dempuèi 1997 classada al patrimòni mondial de l'UNESCO. Lo castèl comtal, las fortificacions, las liças e las torres apartenon a l'Estat e son gerits pels monuments istorics, mentre que la resta de la Ciutat fa partida del domeni municipal.

L'Ostal d'Occitània es un centre cultural occitan de Tolosa, dins los locals renovats de l'ostal de Boisson a l'11, carrièra de Malcosinat. L'inaugurèron lo 16 de decembre de 2006. Los luòcs assostan en realitat dos ancians ostals particulars: los ostals diches de Boisson e de Cheverrí. Es gerit per una federacion de mai de 50 associacions (IEO, Calandretas, Collègi d'Occitània, Lou poutou de Toulouso, Escambiar...) que se ditz la Convergéncia Occitana. Vejatz l'article

L'Ostal d'Occitània es un centre cultural occitan de Tolosa, dins los locals renovats de l'ostal de Boisson a l'11, carrièra de Malcosinat. L'inaugurèron lo 16 de decembre de 2006. Los luòcs assostan en realitat dos ancians ostals particulars: los ostals diches de Boisson e de Cheverrí. Es gerit per una federacion de mai de 50 associacions (IEO, Calandretas, Collègi d'Occitània, Lou poutou de Toulouso, Escambiar...) que se ditz la Convergéncia Occitana. Vejatz l'article

Lo 2 de febrièr de 2008 s'es commemorat l'anniversari de la naissença de En Jaume I dich lo Conquistaire (en catalan: Jaume I el Conqueridor, en aragonés: Chaime I lo Conqueridor), nascut lo 2 de febrièr de 1208 a Montpelhièr, mòrt lo 27 de julhet de 1276 a Valéncia, que foguèt un sobeiran occitan e catalan, rei d'Aragon, comte de Barcelona e senhor de Montpelhièr a partir de 1213, rei de Malhòrca a partir de 1229 e de Valéncia a partir de 1238.

Lo 2 de febrièr de 2008 s'es commemorat l'anniversari de la naissença de En Jaume I dich lo Conquistaire (en catalan: Jaume I el Conqueridor, en aragonés: Chaime I lo Conqueridor), nascut lo 2 de febrièr de 1208 a Montpelhièr, mòrt lo 27 de julhet de 1276 a Valéncia, que foguèt un sobeiran occitan e catalan, rei d'Aragon, comte de Barcelona e senhor de Montpelhièr a partir de 1213, rei de Malhòrca a partir de 1229 e de Valéncia a partir de 1238.

Lo memorial nacional del Mont Rushmore, situat prèp de la vila de Rapid City dins l'Estat american del Dakota del Sud, es una escultura monumentala de granit localizada a l’interior del memorial presidencial dels Estats Units que retraça 150 ans de l'istòria del país.

Lo memorial nacional del Mont Rushmore, situat prèp de la vila de Rapid City dins l'Estat american del Dakota del Sud, es una escultura monumentala de granit localizada a l’interior del memorial presidencial dels Estats Units que retraça 150 ans de l'istòria del país.

La Ciutat de Carcassona es un ensemble arquitectural medieval que se tròba dins la vila occitana de Carcassona dins Aude. Se situa sus la riba drecha d'Aude, al sud-èst de la vila actuala. Las originas d'aquesta Ciutat medievala fortificada, remontan al periòde galloroman. La Ciutat compren un castèl (lo castèl comtal) e una basilica (la basilica Sant Nazari).

Salvada de la destruccion puèi restaurada al sègle XIX d'un biais de còps controversat jos la direccion de Viollet-le-Duc, la Ciutat de Carcassona es dempuèi 1997 classada al patrimòni mondial de l'UNESCO. Lo castèl comtal, las fortificacions, las liças e las torres apartenon a l'Estat e son gerits pels monuments istorics, mentre que la resta de la Ciutat fa partida del domeni municipal.

La Ciutat de Carcassona es un ensemble arquitectural medieval que se tròba dins la vila occitana de Carcassona dins Aude. Se situa sus la riba drecha d'Aude, al sud-èst de la vila actuala. Las originas d'aquesta Ciutat medievala fortificada, remontan al periòde galloroman. La Ciutat compren un castèl (lo castèl comtal) e una basilica (la basilica Sant Nazari).

Salvada de la destruccion puèi restaurada al sègle XIX d'un biais de còps controversat jos la direccion de Viollet-le-Duc, la Ciutat de Carcassona es dempuèi 1997 classada al patrimòni mondial de l'UNESCO. Lo castèl comtal, las fortificacions, las liças e las torres apartenon a l'Estat e son gerits pels monuments istorics, mentre que la resta de la Ciutat fa partida del domeni municipal.

Lo safran es una espècia tirada d'un genre de crocus (Crocus sativus) de la familha dels Iridacèas. La flor possedís tres estigmatas (extremitats distalas de las carpèlas de la planta). Estils (la « tija » religant un stigmata amb la rèsta de la planta) e estigmatas son sovent secats e utilizats en cosina coma asasonament o coma agent colorant. Lo safran, que foguèt pendent mantuna decennias l'espècia la mai cara al mond, es originària de l'Orient Mejan. Foguèt cultivat pel primièr còp dins las províncias grègas.

Lo safran es una espècia tirada d'un genre de crocus (Crocus sativus) de la familha dels Iridacèas. La flor possedís tres estigmatas (extremitats distalas de las carpèlas de la planta). Estils (la « tija » religant un stigmata amb la rèsta de la planta) e estigmatas son sovent secats e utilizats en cosina coma asasonament o coma agent colorant. Lo safran, que foguèt pendent mantuna decennias l'espècia la mai cara al mond, es originària de l'Orient Mejan. Foguèt cultivat pel primièr còp dins las províncias grègas.

L’alfabet gujarâtî (gujarâtî : ગુજરાતી) es utilizat per escriure lo gujarâtî, lenga indiana parlada entre autres al Gujarat, un Estat de l’oèst d’Índia.

S’agís d’un alfasillabari fòrt similar a la devanāgarī utilizada per escriure l'hindi, mas sens la linha superiora caracteristica d'aquesta escritura e que diferís per qualques caractèrs.

L’alfabet gujarâtî (gujarâtî : ગુજરાતી) es utilizat per escriure lo gujarâtî, lenga indiana parlada entre autres al Gujarat, un Estat de l’oèst d’Índia.

S’agís d’un alfasillabari fòrt similar a la devanāgarī utilizada per escriure l'hindi, mas sens la linha superiora caracteristica d'aquesta escritura e que diferís per qualques caractèrs.