|
|
Sistèma Solar
Lo Sistèma Solar es l'ensems de totes los astres qu'orbitan a l'entorn del Solelh e que i son ligats gravitatòriament. Es format de uèch planetas, d'almens 162 satellits naturals o lunas e de centenats de milierats de planetas menoras o planetoïdes, d'asteroïdes, de meteorits e de cometas. A mai, i a tanben çò que se sona lo mitan interplanetari, format per de gases e de polsa. Aquel ensems tot es situat dins un dels braces de la galaxia de la Via Lactèa, que vira a l'entorn del sieu centre a 26 000 ans lutz de distància e a una velocitat de 220 km/s.
[Modificar] Composicion e estructura del Sistèma Solar
Aquestes imatges qu'illustran l'orbita de Sedna, porgisson una idèa clara de l'estructura del Sistèma Solar. Dins los sens de las agulhas del relòtge començant amont a esquèrra: lo Sistèma Solar interior, las planetas exterioras e la Cencha de Kuiper, l'orbita de Sedna e la nívol d'Oort.
En tèrmes generals, lo Sistèma Solar es estructurat de la manièra seguenta.
- A son centre trobam lo Solelh, una estela.
- A son entorn viran los uèch còrses màgers, sonats planetas, que son (ordenats del mai pròche al mai luenchenc del Solelh): Mercuri, Vènus, la Tèrra, Mart (o Mars), Jupitèr, Saturne, Uranus e Neptun.
- Las planetas nanas coma Pluton, Èris e Cères. Pluton, dempuèi lo 24 d'agost de 2006, es pas mai considerat coma una planeta, mas coma una planeta nana.
- Tanben a l'entorn del Solelh viran de centenats de milièrs de còrses mai petits que, segon lor talha, composicion e orbita se classifican en planetas menoras o planetoïdes, meteorits e cometas.
- Las planetas menoras se dividisson en dos grops: los asteroïdes e los objèctes transneptunians, encara que de còps quand se parla d'asteroïdes se fa referéncia a tot l'ensems de las planetas menoras. Las podèm trobar escampadas per tot lo Sistèma Solar mas principalament se concentran dins doas regions: la Cencha d'Asteroïdes o cencha principala, situada entre las orbitas de Mart e Jupitèr e la Cencha de Kuiper, que se tròba delà l'orbita de Neptun.
- Los meteorits son de ròcas petitas de mens de 50 m de diamètre que son escampadas per tot lo Sistèma Solar.
- Las cometas son de blòts enòrmes de glaç e de ròca amb d'orbitas fòrça excentricas. Se crei que poiriá existir una region fòrça alonhada del Solelh nomenada nívol d'Oort que seriá la font d'ont provenon las cometas.
[Modificar] Donadas dels principals còrses del Sistèma Solar
Planetas del Sistèma Solar
| Nom |
Diamètre (km) |
Massa
(Tèrra = 1) |
Distància del Solelh (UA) |
Periòde orbital |
Nombre de satellits |
Descobridor(s) |
An |
| Mercuri |
4879 |
0,055 |
0,39 |
88 jorns |
0 |
- |
a l'Edat Antica |
| Vènus |
12 104 |
0,816 |
0,72 |
224,7 jorns |
0 |
- |
a l'Edat Antica |
| Tèrra |
12 756 |
1 |
1,00 |
365,25 jorns |
1 |
- |
- |
| Mart |
6794 |
0,108 |
1,52 |
687 jorns |
2 |
- |
a l'Edat Antica |
| Jupitèr |
142 984 |
318 |
5,20 |
11,86 ans |
63 |
- |
a l'Edat Antica |
| Saturne |
120 536 |
95 |
9,54 |
29,42 ans |
47 |
- |
a l'Edat Antica |
| Uranus |
51 118 |
14,5 |
19,18 |
83,75 ans |
27 |
William Herschel |
1781 |
| Neptun |
49 528 |
17,1 |
30,06 |
163,72 ans |
13 |
Le Verrier, Adams e Galle |
1846 |
|