Bóstia d'espleches
Arts liberals
 |
S'es demandat de verificar l'ortografia o la gramatica d'aqueste article; lo podètz corregir en lo modificant. Se venètz d'apausar lo bendèl, clicatz sus aqueste ligam per crear la discussion.
S'es la redaccion o la presentacion que son de reveire, mercé de pausar lo modèl {{Redaccion}}. |
Lo concepte de art liberal, eredat de l'antigüetat clasica, fa referéncia a sa cultura vers "òmes libres" en oposicion a las "arts serviles". Lo tèrme arts liberals (en latin artes liberales) designava los estudis que tenían coma propósit ofrecer coneissenças generalas e destrezas intelectualas abans que destrezas profesionalas o ocupacionalas especializadas.
Los sèt arts liberals que s'ensenhavan dins l'antigüetat comprendían duas grups d'estudis: lo trivium e lo quadrivium. Èran éstas (acompanhadas de la seuna matéria principala en latín):
- la gramatica, lingua "la lenga";
- la dialectica, tropus "las figuras";
- la retorica, ratio "la razón";
- l'aritmetica, numerus "los nombres";
- la geometria, angulus "los ánguls";
- l'astronomia, astra "los astres";
- la musica, tonus "los cants".
Pendent l'Etat Media, los arts liberals conformavan la part centrala del currícle de las universitats. Alcuin, conselher intelectual de Carlomagn, las adoptèt coma basa de la reforma escolar llevada a cab pendent lo periode del Renacimient carolingi. Dins las teorias educativas medievalas lo quadrivium seguía lo trabalh preparatòri del trivium. Emai que l'esquema de trivium e quadrivium se conoce a veces coma "educacion clasica", se correspond fondamentalament amb un devolopament medieval que llega als sigls XII e XIII.
L'ámbit e alcanc dels arts liberals evolucionèt dins lo temps. Inicialament se refería a l'educacion de las élites dins los clasicians. Boeci, l'"últim roman, lo premièr escolastician", en un intent casi desesperat de transmitir als novs duenhs d'Italia la civilizacion clasica, permanece dins lo rein dels ostrogods per intentar ensenharles los rudiments del quadrivium. Del sigl VI en adavant, lo sistema medieval d'estudis academics se corresponderá amb l'esquema doble dels contenids del trivium e quadrivium mas amb l'aparicion de las umanitats e de la sciéncia dins l'época de la Ilustracion, lo significat d'"arts liberals" s'extiend fins a abarcar ambas. Aún s'excluen dels arts liberals ocupacions especificas coma l'agricultura, los negocis, l'ingenieria, la pedagogia, la medicina o la farmacia.
Dins l'Etat Contemporánea, lo concepte, utilizat mai extensament coma profesions liberalas comprend l'exercici profesional que requier formacion universitaria, fondamentalament lo derech e la medicina.
Somari |
[Modificar] Lo trivium
Lo trivium, ("tres vias o camins") agrupava las disciplinas literàrias (relacionadas amb l'eloquéncia). La máxima latina Gram. loquitur, Dia. vera docet, Rhet. verba colorat resum los contenids e ensenhanzas de cada una d'elhas:
- Gramatica, la sciéncia de l'us correcte de la lenga, ajuda a parlar;
- Dialectica, la sciéncia del pensamient correcte, ajuda a buscar la veritat;
- Retorica, la sciéncia de l'expresion, ensenha a "colorear" las mots;
[Modificar] Lo quadrivium
Lo quadrivium ("quatre camins"), agrupava las disciplinas cientificas relacionadas amb las matematicas. La máxima latina rezava Ar. numerat, Geo ponderat, As. colit astra Mus. canit. èran éstas:
- aritmetica, ensenha a far nombres;
- geometria, ensenha a calcular;
- astronomia, ensenha a cultivar l'estudi dels astres;
- musica, ensenha a producir notas.
[Modificar] Referéncias bibliograficas
- (en) Charles Blaich, Anne Bost, Ed Chan, e Richard Lynch (2004) Defining Liberal Arts Education. Center of Inquiry in the Liberal Arts.
- (es) Ricardo da Costa. "Las definicions dels sèt arts liberals e mecanicas dins l'obra de Ramón Llull", Revista Analas del Seminari d'Istoria de la Filosofia. Madrid: Publicacions Universitat Complutense de Madrid (UCM), vol. 23 (2006), p. 131-164 (ISSN 0211-2337)
- (en) Sister Miriam Joseph (2002) The Triviuum: The Liberal Arts of Logic, Grammar, and Rhetoric. Paul Dry Books.
- (en) Brand Blanshard (1973) The Uses of a Liberal Education: And Other Talks to Students. Open Court.
