Viquipèdia Discussió:Anomenar pàgines

He afegit un comentari mes, suposo que tothom hi estara d'acord.

Pel que fa al segon punt (plurals), hi ha el tema dels llistats. Per exemple, es ridicul anomenar municipi de Girona a una plana que es un llistat de municipis (l'article no es dedicara a explicar en detall que es un municipi de la provincia de Girona). Llavors, es podria fer municipis de Girona o llistat de municipis de Girona. Crec que ara hi ha articles amb tots dos estils, potser seria bo triar-ne un i posar-ho aqui, o recomanar que es facin servir tots dos (amb redirreccions).

Jo voto per al format Llistat de..... L'experiència em diu que el sistema singular/plural porta a la confusió, descoordinació i repetició de dades. És més, a vagades per segons quins plurals el millor és redirigir cal als singulars per deixar clar quina informació ja hi ha. Per contres, els Llistats deixen clar quina matèria es tractaràn i resten ambigüitat a la pàgina. Llull 08:01 6 abr, 2004 (UTC)

Respecte als noms de persona, periodicament em queixo de que la manera com ho fem ara (COGNOM1 COGNOM2, NOM) es farragosa pels enllassos, antiestetica pels titols, augmenta el risc de planes duplicades, es diferent de totes les altres viquipedies, i ningu no m'ha dit mai pq es fa aixi i quin es l'avantatge. Proposo de fer a partir d'ara: NOM COGNOM1 COGNOM2. Algu te alguna opinio a favor o en contra d'aixo ????

Xevi 19:20 5 abr, 2004 (UTC)

• En el primer cas em pareix perfecte. En el cas de noms i cognoms no crec que això augmenti el nombre de planes duplicades, de totes maneres si s'ha de fer seria convenient fer-ho com més aviat millor, o deixar-ho com està ara, perque si ho deixam estar, i seguim posant cognom, i després el nom, ho acabo de fer ara mateix, cada vegada n'hi haura més i cada vegada s'hauran de canviar més planes.

Plàcid Pérez Bru 20:27 5 abr, 2004 (UTC)

Post scriptum de totes maneres si vols posar "Einstein", i has de fer un enllaç a Albert Einstein, que t'és posar-ho així, o posar Einstein, Albert, només hi ha una coma de diferència.

• Així, doncs, tu te'n queixes? Jo també ho havia fet, però ni havia rebut resposta ni t'havia llegit a tu (coses del kaos de la Viquipèdia). El sentit evident pel qual es fa això, és per donar aires d'enciclopèdia (on el sistema de recera habitual és "cognoms, nom"), però em sembla mal triat per a la Viquipèdia on enlloc d'un llistat alfabètic s'utilitza un cercador. És més, per als llistats s'està utilitzant el format [[Cognoms, Nom|Nom Cognoms]] quan crec que justament el més escaient per fer un llistat en una pàgina hauria de ser [[Nom Cognoms|Cognoms, Noms]]. A mi ja m'agradaria que estiguès al revès, però canviar-ho és una feina de cal dimoni. Llull 08:01 6 abr, 2004 (UTC)

En principi, tot es pot arreglar amb redireccions. Pero posats a triar, perque no fer-ho de la manera mes senzilla possible ?? D'entrada, es possible que en algun article vulguem enllassar el nom complet Albert Einstein, pero no veig que mai haguem d'enllassar directament Einstein, Albert. A no ser que posar "Einstein, Albert" tingui algun avantatge sobre "Albert Einstein". Crec que es al contrari, perque "Einstein, Albert" com a titol d'article no queda gens be, es mes natural de l'altra manera. Pero es que encara es complica mes amb noms catalans, pq hi ha 2 cognoms. P.ex., Jordi Pujol i Soley seria el nom complet, tot i que tambe podria ser "Jordi Pujol Soley" (no tothom utilitza) la i. Tal com ho fem ara, tots dos s'haurien de redirigir a "Pujol i Soley, Jordi". Per si de cas, potser tambe caldria una redireccio des de "Pujol Soley, Jordi". Clar que en molts casos molta gent buscara "Jordi Pujol", per tant caldra fer una nova redireccio, o potser una plana de desambiguacio si hi ha varis "Jordi Pujol" coneguts. Clar que en aquest darrer cas hauria de ser "Pujol, Jordi"... O sigui, el doble de redireccions. Siguem realistes, normalment la gent no es preocupara de fer tantes redireccions, o no seguira sempre la convencio cognoms, nom, cosa que fara mes dificil de saber si l'article sobre un personatge existeix.

En el que tens rao es que aixo s'hauria de parlar i decidir com mes aviat millor, i no pas el dia que tinguem 50.000 articles. Xevi 21:26 5 abr, 2004 (UTC)

Un altre cas que no podem controlar és el de les llengües estrangeres. Kvion Shayuio amash -> què és cognom i què és nom? Tinc entès que els xinesos, per exemple, primer posen el cognom i després el nom. El més adient sembla posar el nom tal com l'hauria escrit el propi individu (si sabès l'alfabet català, és clar) i en acabat redirigir des de totes aquelles altres plantes que calguin.Llull 08:01 6 abr, 2004 (UTC)

Doncs si els pocs col.laboradors habituals hi estem d'acord, i ningu no s'en queixa, perq ue no canviem l'estil per fer els noms ? D'acord que caldria canviar el nom de molts d'articles, pero es pot anar fent progressivament, igual que anem fent neteja d'altres tipus, mantenint redireccions per no trencar enllassos. I crec que a llarg termini si que estalviaria feina.

Esperem uns dies a veure si algu hi diu alguna cosa ? Cal fer algun proces de votacio ? Sisplau, digueu alguna cosa per saber quanta gent estaria d'acord a fer-ho aixi.

Xevi 20:52 6 abr, 2004 (UTC)

Primer avis, si ningú hi està en desacord el canvi comença el 8 d'abril.

Plàcid Pérez Bru 19:31 7 abr, 2004 (UTC)

Segon avís

Plàcid

Doncs actualitzo la plana. Text antic a sota.

• Noms de persona: per a fer una entrada referida a una persona, el criteri actual és així: PRENOM COGNOM1 COGNOM2. Hi ha excepcions:
  • Els noms de personatges antics, com Juli Cèsar, etc. Fins i tot en el cas dels romans podrien entrar només amb el COGNOMEN catalanitzat, preferiblemant al nom complet, que és massa llarg: p.e. "Virgili", millor que no pas "Plublius Vergilius Maronus". Hi posaríem els dos noms només quan siguin arxiconeguts així, com Juli Cèsar, Marc Antoni o Octavi August, per aquest ordre, sense invertir-ho.

[edita] Noms de famílies lingüístiques

Malgrat la recomanació d'anomenar en singular, pel que fa a les famílies lingüístiques, jo (sí, així de particularment i egoïsta) prefereixo fer-ho en plural, i si de cas, després redireccionar. I és que veig més lògic parlar de llengües semítiques (en general, i dir-ne de tot) que no pas de "tota aquella característica que compleix una llengua que és semítica", que és la idea que n'extrec del singular. A més, a les altres wikipedies, també empren el plural, per aquesta situació (malgrat que, d'acord, el mimetisme no sigui garantia de fer-ho bé).Jahecaigut 01:34 4 mar, 2005 (UTC)

[edita] Noms d'illes, rius ... (i altres meravelles geogràfiques)

Crec que és més adequat no incloure "illa", "riu" o el que sigui dins el nom. La raó és que així les categories queden més endreçades. Almenys la de les illes, sí (sinó, la categoria tindria només entrades a la lletra i: Illa(/es) ???????). Per tant, crec que per exemple (quan es faci). O algú coneix alguna manera de fer que en ordernar ortogràficament les entrades a una categoria s'ignorin aquesta mena de mots introductoris comuns? (a la wiki anglesa fan moltes meravelles...). Jo per ara ho anomenaria tot sense "illa" o "riu" i després redirigiria, de manera que per exemple, l'article principal de les illes Ã…land sigui Ã…land i Illes Ã…land només una redirecció.Jahecaigut 01:34 4 mar, 2005 (UTC)

El problema de les illes rius... és que sovint són noms polisèmics que valen per més situacions. Això s'arregla posant-hi aquestes paraules davant. Si vols llistar les categories per un altre nom que el que comença l'article ho pots fer mitjançant un codi del tipus [[Categoria:Illes Åland|Åland]]. En aquest exemple es llistaran en la Å Llull 06:33 4 mar, 2005 (UTC)

D'acord, ja ho he fet, gràcies. Només una cosa encara: tot i ser llistada a Åland, dins de la categoria hi segueix sortint "Illes Åland". Hi ha alguna manera de fer que illes no surti, i que no sigui entrar l'article com a Åland a seques?Jahecaigut 00:21 18 mar, 2005 (UTC)

[edita] Quants cognoms?

A la pàgina Viquipèdia:Anomenar pàgines es diu:

Si una persona és més coneguda pel seu nom artístic o de ploma,
o un pseudònim, cal utilitzar aquest per anomenar l'article.

Per noms en català i castellà, cal usar els dos cognoms, sempre
que sigui possible. També és convenient fer una redirecció usant
només el nom i primer cognom (o fer una plana de desambiguació,
si hi ha varis personatges amb el mateix nom i cognom).

Quin dels dos punts té preferència? Per exemple Lluís Llach és conegut amb el nom artístic de Lluís Llach. Però l'article es diu Lluís Llach i Grande. El primer nom faria cas de la primera recomanació. El segon, de la segona. Si té preferència la primera, la segona no té gaire sentit.

O la cosa només funciona quan el nom de ploma és MOLT diferent? Tipus Víctor Català per Caterina Albert i Paradís.

O potser també amb noms tipus Quim Monzó en lloc de Joaquim Monzó i elquesigui?

--Viktor 20:36 26 mai, 2005 (UTC)

[edita] Obres artístiques inèdites

Quina és la política respecte per exemple els llibres, sèries de TV o pel·lícules que no s'han publicat/estrenat mai en català i per tant no tenen títol oficial? Hauríem de fer servir el nom original (p.e.: The Simpsons), el nom catalanitzat (p.e.: Els Simpson) o el nom pel que és més probable que es conegui (p.e.: Los Simpson, aquesta opció no la veig, però).

--Toni 19:19 19 ago, 2005 (UTC)

Suposo que si mai no s'ha publicat/estrenat en català l'article hauria de fer servir el nom original i a la introducció de l'article posar-hi la traducció (p.ex. The Simpsons, en català, Els Simpson); ara bé que si la majoria de les persones el coneixen amb el nom en castellà (com seria el cas de Los Simpson), es podria crear una pàgina que redireccioni a l'article amb el títol original (que en aquest cas, és en anglès) i per si algú se li acut, una redirecció en català. --Alonso 00:19, 29 oct 2006 (CEST)

[edita] Pobles antics

Com a continuació de la discussió prèvia a Viquipèdia:La_taverna/Arxius/Polítiques/2006/02#fff4f1_en_singular_o_plural faig la següent proposta. Al tercer punt diu "Feu servir sempre noms en singular, excepte quan la paraula definida només tingui plural, o tingui un sentit diferent en plural que en singular." Proposo afegir a continuació: "En el cas dels pobles antics és habitual anomenar-los en plural i poden tenir un sentit diferent en plural que en singular. En aquest cas s'utilitzarà el plural fent una redirecció des del singular". --VRiullop (parlem-ne) 20:01, 10 feb 2006 (UTC)

A favor del singular:

• és l'entrada enciclopèdica comuna que buscaran els novells
• surt de "poble X", més lògic que poble dels X
• permet distingir un poble concret (el poble vàndal) del conjunt de pobles (els germànics)

A favor del plural:

• evita confusió amb l'idioma (criteri ja adoptat)
• evita deseambiguacions amb paraules comunes com en el cas de franc

En tot cas, s'han de fer redireccions i corregir enllaços perquè és un tema que afecta a molts articles--barcelona 22:51, 11 feb 2006 (UTC)

També trobaria més encertat que els pobles antics portessin l'entrada en plural, ja que els moderns s'acostumen a redirigir directament a la nació de la qual formen part; així, si volem saber alguna cosa sobre la història, la demografia, etc. dels búlgars aniríem a Bulgària, sobre els tàtars anar a Bulgària, sobre els catalans a Catalunya, etc., però pel que fa als pobles antics, o bé als que estan repartits entre diverses entitats estatals o regionals, em sembla molt millor el plural que el singular, ja que així es designa millor la col·lectivitat d'aquest poble, i més quan el singular moltes vegades designa la llengua particular d'aquest poble: així, tindríem els àrabs (poble originari d'Aràbia però estès més enllà de la península) i l'àrab (llengua àrab), els etruscs (poble d'Etrúria) i l'etrusc (llengua etrusca), etc. --Enric 00:54, 12 feb 2006 (UTC)

A mi em sembla logic, pero no se si cal concretar tant la politica. Pq nomes pobles antics ? Suposo que la mateixa norma seria aplicable a qualsevol poble/tribu/grup etnic modern que no hi hagi un nom ben definit pel seu "pais". (e.g., amerindis vs amerindi) Xevi 09:55, 12 feb 2006 (UTC)

Bé, donc, concreto la qüestió en dues preguntes:

• Estem d'acord en adoptar el criteri que el pobles antics, i per extensió els pobles que no tenen un territori que els defineixi, s'anomenin en plural i es redireccioni, desambigüi o s'anoti una observació des del singular?
• Cal concretar-ho en un redactat com una excepció als títols en singular, o ja es sobreentén com "sentit diferent en singular que en plural"?--VRiullop (parlem-ne) 10:31, 12 feb 2006 (UTC)

Estic completament d'acord amb Enric i amb Xevi: plural per als pobles, singular per a les llengües, encara que jo aniria més lluny: plural per a tots els pobles i nacions (i fer redireccions quan calgui, p.e. que catalans redireccioni a Catalunya, francesos a França...). Ara bé, si l'opció de plural-pobles no agrada a tots, l'opció alternativa seria anomenar en singular TOTS els pobles (com a estàndard definit) i que TOTS els articles de les llengües comencin amb "llengua ..." (p.e. llengua àrab, llengua maia, llengua francesa, llengua catalana...), com ho fan a la wiki en anglès. A mi no m'agrada gens aquesta darrera opció, però és una alternativa. --Alonso 16:37, 14 feb 2006 (UTC)

He estat buscant les convencions a altres viquis i l'única que diu alguna cosa sobre el que discutim és la francesa. Una de les quatre excepcions al singular és «Noms de peuples et de dynasties (fr:Wisigoths et non fr:Wisigoth ; fr:Carolingiens et non fr:Carolingien)». Una altra excepció, ara que hi penso, són els noms de les categories. Sobre les llengües ho deixaria com està. Sigui el que sigui, crec que és millor deixar constància de la política que es decideixi. --VRiullop (parlem-ne) 17:03, 14 feb 2006 (UTC)

Jo sempre he sigut de l'opinió que seria millor emprar el plural, per allò de la col·lectivitat, però resulta que en el cas concret de francs pots estar parlant tant d'una cosa com de l'altra (del poble antic o de la moneda extinta) en singular o en plural. Si em negava a emprar el plural per a al·ludir als pobles era perquè hi havia una norma clara per emprar sempre el singular pels articles i no hi havia cap excepció quant als noms d'ètnies. A la pàgina "Ajuda Discussió:Pàgina de desambiguació" hi ha un cas en el que es diu clarament que l'article angles devia passar a ser angle (poble germànic).

D'altra banda i en el fons, jo sóc tradicional i un gran bibliòvor, consegüentment pense que hauria d'anar en singular.

Un exemple per il·lustrar la tradició del singular el trobem a l'Enciclopèdia Catalana on utilitzen el singular dient que es tracta d'un individu d'un poble i en la següent oració alternen amb el plural, per a referir-se al poble en qüestió:

etrusc -a

Individu d'un poble format i desenvolupat a la regió d'Etrúria entre els ss VIII i I aC. La teoria d'un origen oriental dels etruscs es basa en dades antigues tradicionals;

basc -a

Individu d'un poble establert al País Basc. Els bascs o euskaldunak constitueixen un poble d'una comunitat ètnica, lingüística i antropològica física que ha estat més gran que la seva unitat històrica fins a època recent.

també:

indoeuropeu -ea

lígur

...

No obstant hi ha un article en plural: els huns.

Pot ser que la solució real per evitar ambigüitats és utilitzar l'adjectiu substantivitzat en la seua forma de simple adjectiu acompanyat d'un substantiu que ens trague de dubtes. Per exemple, per al maia, llengua maia o poble maia, és una manera de fer servir sempre el singular sense homonímia.

En principi, encara que sembla una solució prou plausible, no crec que siga correcte distingir als pobles, antics o actuals, amb el plural sinò tenir recursos i saber emprar-los eficaçment.

En definitiva, siga la resolució que s'adapte jo sempre l'acceptaré, però de moment s'ha de gastar el singular fins que s'arribe a un acord.

Pasqual · * 22:04, 14 feb 2006 (UTC)

Què fem llavors? Fem una votació?--Alonso 16:36, 24 feb 2006 (UTC)

Vols dir una proposta de Presa de decisions: Sobre l'anomenament d'articles referits a ètnies, pobles, llengües i objectes característics de zones geogràfiques? Afegisc objectes característics de zones geogràfiques per incloure el cas de angle, franc, persiana, caixemir... Pasqual · * 14:24, 27 feb 2006 (UTC)

Sí, una proposta de presa de decisions.--Alonso 16:03, 20 mar 2006 (UTC)

I la presa de decisions? Ací hi ha gent que segueix anomenant articles de noms de pobles en plural (cf. auscis, consorans, etruscs).

Els articles podrien començar dient, per exemple: Celta és el nom d'una civilització europea...–Pasqual · bústia 11:53, 22 abr 2006 (UTC)

No, això no. Un article no pot començar amb "tal és el nom" sinó amb "tal és". Es defineix el concepte, no la paraula en sí. Llull · (vostè dirà) 12:10, 22 abr 2006 (UTC)

És cert, ha sigut una resposta sobtada i precipitada, el que és clar és el que he dit sempre:

• que el plural no defineix millor a un poble que el singular, és a dir que el plural, abarca a la gent, però la gent no és exactament tota la cultura d'un poble. Si fora per la gent no existiria la Història, ni els noms per a definir-los.
• que no es tracta que siga més lògic el plural per als pobles (torne a ficar l'exemple dels francs, si he conservat cinquanta francs en una caixa m'estaré referint a les monedes no a uns individus extingits fa segles),
• que no és cap costum habitual per a obres homònimes, enciclopèdies, diccionaris, etc.
• i sobretot que hi ha una norma clara sobre anomenar els articles en singular i cap que ens diga que s'exeptuen els noms de pobles i menys de pobles antics.

Però el més gros és que semble un entusiasta encegat en una cosa que tot el món té assumida com a òbvia, evident i totalment acceptada. –Pasqual · bústia 19:10, 22 abr 2006 (UTC)

Jo crec que hauríem de seguir amb la norma general i posar els noms singulars (si pot ser posar el nom dels territoris -Etrúria per etruscs, per exemple- i fora problemes), però sóc concient que només és una qüestió de convenis. Acabi com a acabi, poseu redireccions des de les altres formes, si us plau. Llull · (vostè dirà) 19:27, 22 abr 2006 (UTC)

No sempre correspondrà un etnònim a un territori, els casos innumerables de pobles i tribus índies de tota Amèrica (nord, central i sud) en serien un bon exemple. –Pasqual · bústia 10:12, 26 abr 2006 (UTC)

Encara no s'ha establert cap norma general. Què fem, ens oblidem d'aquesta situació o establim una política oficial?--Alonso 00:24, 29 oct 2006 (CEST)

[edita] Acrònims

Proposo d'incloure un text que digui alguna cosa com:

• Acrònims: es recomana que els acrònims redirigeixin cap a l'article amb tot el nom sencer i no al revès (p. ex. ADN redirigeix cap a àcid desoxiribonucleic, on hi ha l'article).

Evolució 09:24, 25 nov 2006 (CET)

[edita] Títols i tractaments als noms de persona

La norma no acaba d'aclarir si els títols i tractaments s'han d'incloure al nom de la pàgina, si bé habitualment no s'hi inclouen. Tot i així tenim Anselm Maria Albareda i Ramoneda, O.S.B. i Sir John Lubbock. Proposo posar a la norma que no s'incloguin els tractaments, excepte pels sants antics dels quals no es coneguin els cognoms (com ara Santa Eulàlia). En els altres casos, si es creu útil la forma amb tractament aquesta hauria de ser una redirecció.--Pere prlpz 17:02, 11 abr 2007 (CEST)

D'acord amb els exemples que dius, però no sé si es pot generalitzar. Diria que no cal el títol si no hi ha confusió. Hi ha molta aristocràcia que només es distingeix pel títol. --VRiullop (parlem-ne) 17:41, 11 abr 2007 (CEST)

[edita] Apòstrof

Crec que caldria afegir una recomanació sobre l'ús del apòstrof mecanogràfic per a títols de pàgines tal i com apareix en les convencions tipogràfiques. Jo —al principi— també he tingut dubtes sobre quin és l'apòstrof correcte i m'acabo de topar amb un article que existia en dues versions, una amb l'apòstrof mecanogràfic i una amb l'apòstrof tipogràfic, aixís que sembla que no soc l'únic. Què penseu vosaltres? ––Cap Quadrat ^[...] 23:16, 26 maig 2007 (CEST)

[edita] Llocs amb més d'un nom

Tinc un dubte que no es planteja a les polítiques i és, si un lloc es pot dir de més d'una forma en català, i totes les formes són correctes, quina s'empra? Si una és oficial i les altres no, quina s'empra? i si és oficial més d'una? Millars 00:06, 12 jul 2007 (CEST)

Diria que si una és oficial, serà la principal, i la resta seran les redireccions.--Loquetudigas 17:21, 20 set 2007 (CEST)

O el que facin servir les fonts solvents. Crec que els casos que planteges són tan estranys i variats que val la pena estudiar-los cas per cas (o en grups homogenis), com es va fer amb el topònim País Valencià, per exemple. Del Principat tenim molts articles sobre topònims amb noms que no són ben bé els del Nomenclàtor oficial.--Pere prlpz 17:34, 20 set 2007 (CEST)

[edita] Entitats

Havia escrit això mateix que vull dir en algun altre lloc, però em sembla que ho hauria d'haver fet aquí. Llegint les polítiques de nom d'article m'ha semblat que no és explícit el nom que s'ha de posar a les entitats. De moment estic intentant utilitzar el nom jurídic per evitar confusions (per exemple, el nom més utilitzar de certs esplais seria Esplai Xivarri, però n'han existit almenys 3 amb aquest nom en poblacions diferents). Algú em pot comentar què li sembla que s'hauria de fer? Gràcies! --Loquetudigas 02:26, 17 set 2007 (CEST)

Si hi ha tres esplais Xivarri, jo crec que el que cal fer és desambiguar amb el lloc (normalment el municipi, barri o poble): s'anomenen, per exemple, Esplai Xivarri (Vic), Esplai Xivarri (Elx) i Esplai Xivarri (Samarcanda), i es crea una pàgina de desambiguació Esplai Xivarri (desambiguació).--Pere prlpz 17:38, 20 set 2007 (CEST)

[edita] Desambiguació amb parèntesis

S'hauria de posar com a norma el costum de desambiguar els topònims amb parèntesis i no amb comes: Portland (Oregon) en comptes de Portland, Oregon.--Pere prlpz 11:20, 20 oct 2007 (CEST)

[edita] Llibres

M'agradaria que s'expliqués si els noms dels articles de llibres escrits en una altra llengua han d'estar escrits en la llengua original o si s'han de traduir al català. I el mateix per a les pel·lícules. 83.49.225.238 (discussió) 19:22, 6 feb 2008 (CET)