Portuguès

El portuguès o portugués^[2] és una llengua romànica, derivada de l'antic galaicoportuguès, que també ha originat el gallec. Continua essent una llengua molt propera al gallec, i també al castellà.

Països del mon on es parla portuguès.

El portuguès és una de les llengües més parlades al món (cap a 176 milions de persones l'any 2000, segons la UNESCO), i la segona llengua romànica en nombre de parlants, després del castellà. Tot i que la llengua té el seu origen a Portugal, el nombre més gran de parlants és al Brasil. També es parla a Angola, Guinea Bissau, São Tomé i Príncipe, Timor Est, Cap Verd, Moçambic i Macau, antiga colònia portuguesa que actualment és una divisió administrativa especial de la Xina. També es parla a Olivença i a altres llocs de la Raia fronterera amb Espanya. El parla una minoria de gent a Goa, a l'Índia. El portuguès també és la base de diversos idiomes criolls. És una de les llengües oficials de la Unió Europea i del Mercosur.

Les varietats europea i brasilera del portuguès presenten diferències. Disposen de molt de vocabulari quotidià diferent, la pronúncia és més arcaïtzant en el brasiler, que no disposa d'unes vocals tan curtes i sons guturals, i hi ha algunes diferències menors d'ortografia.

William Agel do Melo va publicar el 1975 el primer diccionari bilingüe portuguès/català - català/portuguès.

[edita] Expressions bàsiques

• Bom dia - Bon dia;
• Boa tarde - Bona tarda;
• Boa noite - Bona nit;
• Obrigado - Mercès – ;
• Tchau, adeus - Adéu;
• Se faz favor, por favor - Si us plau;
• Bem-vindo - Benvingut;
• Não o entendo - No l'entenc;
• Segunda-feira - Dilluns;
• Terça-feira - Dimarts;
• Quarta-feira - Dimecres;
• Quinta-feira - Dijous;
• Sexta-feira - Divendres;
• Sábado - Dissabte;
• Domingo - Diumenge.

[edita] Dialectes de la llengua portuguesa

El portugués és una llengua rica en dialectes, cadascun amb la seua particularitat. La major part de les diferències entre ells resideix en la pronunciació d'algunes vocals. Entre el portugués brasiler i el portugués europeu hi ha diferències de vocabulari, pronunciació i sintaxi, especialment a les varietats populars. El dialecte de Piauí, al nordest de Brasil, és el dialecte més proper al portugués europeu de tots els de Brasil. Altres molt semblants són els de Belém i Rio de Janeiro. Hi ha certa semblança en quant a la pronunciació, la sintaxi i la simplificació gramatical entre parlants vernacles del portugués brasiler i vernacles del portugués angoleny. Però no hi ha cap diferència entre l'estàndard europeu i el portuguès d'Angola. El portugués de Coïmbra està considerat el dialecte més estandaritzat.

Algunes de les diferències entre els dialectes no hi són com a tals. A Brasil, el mot més usual per a catifa és tapete, mentre que a Portugal es diu alcatifa. Tanmateix, a molts dels dialectes de Portugal es diu tapete i a altres tants de Brasil s'utilitza el terme alcatifa. Açò es pot aplicar a moltes de les diferències aparents, excepte a les noves paraules, tals com ônibus a Brasil, que es diu autocarro a Portugal. Una conversació entre un angoleny, un brasiler i un portugués d'àrees rurals pot fluïr sense difucultat. El dialecte portugués més exòtic és el vernacle de Sant Tomàs, a causa de la convivència amb el portugués crioll, però així i tot no hi ha problemes de comprensió amb parlants d'altres països.

[edita] Remarques

1. ↑ El portuguès obligatori a l'Uruguai des de 2008 (portuguès)
2. ↑ Portugués en pronúncia occidental i portuguès en pronúncia oriental. Per a més informació, consulteu: el Llibre d'estil

[edita] Enllaços externs

Existeix una edició en portuguès de la Viquipèdia

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Portuguès

• português_ásia Propagar e restaurar o português na Ásia
• Associació Gallega de la llengua
• (anglès) Portuguès: Informació a la XV edició de l'Ethnologue, amb el codi por