Picassent

Picassent

Localització
Municipi de l'Horta Sud
Estat • CCAA • Província • Comarca • Mancomunitat • Partit judicial	Espanya Comunitat Valenciana Província de València Horta Sud Manc. de l'Horta Sud Picassent
Gentilici	Picassentí, picassentina
Predom. ling.	Valencià
Pressupost	20.285.264,86
Superfície	85,78 km²
Altitud	n/d (màx.:50 )
Població (2007)   • Densitat	18.556 hab. 216,32 hab/km²
Coordenades	39° 21′ 40″ N, 0° 27′ 36″ O / <span class="geo-dec geo" title="Mapes, fotos aèries i altres informacions de 39.36111 Error de l'expressió: Operador * inesperat">39.36111, Error de l'expressió: Operador * inesperat
Distàncies	17,7 km de València
Sistema polític Nuclis Ajuntament • Alcalde:	1 8 PP, 8 PSPV i 1 BNV Mª Concepción Garcia Ferrer (PSPV)
Codi postal	46220
Festes majors	8 de setembre
Patró/Patrons	Mare de Déu de Vallivana
Dies de mercat	Dimecres i dissabte
Fira tradicional	Fira Agrícola i Comercial Setembre
Web	http://www.picassent.es/

Picassent és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Horta Sud.

Limita amb Alcàsser, Silla i Torrent (a la comarca de l'Horta); amb Alfarb, Benifaió, Llombai i Montserrat (a la Ribera Alta) i amb Almussafes (a la Ribera Baixa).

[edita] Geografia

El paisatge de Picassent destaca per la presència de llomes i tossals. L'orografia presenta tres unitats geològiques diferents: al sud-oest, els materials cretàcics de l'anticlinal del Besori que donen el paisatge més abrupte del terme; de nord-oest a sud-est, els alterons miocens formen una dorsal que des dels Racons passant per les penyes Males i l'Alter, arriba fins a Espioca, i en tercer lloc, els materials quaternaris que formen la depressió Devadillo-Terrabona i els plans del nord-est del terme: els Garroferals, els Olivars... A l'oest del terme hi ha l'aflorament dels algeps de Millerola, l'explotació dels quals és molt antiga. L'alabastre que adorna la façana del palau del Marqués de Dosaigües de València procedeix de les seues pedreres. El barranc de Picassent drena la part nord del terme i el barranc Fondo la part més meridional. Tots dos desaigüen a l'Albufera.

[edita] Història

Al seu terme hi ha restes del Bronze valencià (Molló de l'Almud i Avenc de l'Àguila) i de l'època romana (Mas dels Foressos). Tant el poble com els llocs, actualment despoblats, de Millerola i Espioca, que conserva una torre d'època islàmica, van ser en el seu origen alqueries musulmanes.

El 1237, Jaume I va donar el lloc a Roderic Sabata, a qui va succeir el seu fill Eiximén. Restà despoblat de musulmans després del 1248 però, a causa del fracàs de la repoblació de cristians, el senyor hagué d'admetre de bell nou a la població islàmica. Agnès Ximénez Sabata heretà el senyoriu i va transmetre'l-lo a son fill Ferran d'Aragó, bastard de Pere III, qui va vendre'l-lo a Raimon Boïl, el 1347, aquesta família senyoreja el lloc fins que el 1367 passà als Castellà que el 1451 compraren Espioca. Raimon Castellà va vendre el senyoriu a Raimon Peixó, l'any 1511. Un segle després, el 1611, després de l'expulsió dels moriscs, el senyor Pere Maça, duc de Mandas, atorga carta de població als nous habitants, en què s'especifica l'obligació de residir al lloc cinc anys com a mínim, la reserva de jurisdicció, l'establiment de les regalies i la partició de fruits i ramats; després de la guerra de Successió, adquirí la propietat el marquès de Dosaigües, qui va mantenir-la fins l'abolició dels senyorius, en 1814.

[edita] Demografia

[edita] Economia

Antigament hi predominaven els conreus de secà. Però, la construcció de la sèquia Reial del Xúquer a finals del segle XVII transformà en regadiu les terres de llevant del terme. El paisatge agrari actual és un tarongerar continu; per la qual cosa, Picassent es pot considerar una població fonamentalment agrícola.

Com deia Cavanilles: Garroferes, a les partides del Devadillo i Terrabona, vinyes, oliveres, blat...

Prova d'això són els esdeveniments de la Fira Agrícola i Comercial que s'organitza anualment al mes de setembre i el Congrés Citrícola , fòrum de transmissions de les últimes tecnologies aplicables als cítrics.

Formen també part de l'economia picassentina el comerç, els serveis, la construcció i la indústria. Picassent té un polígon industrial important que posseeix al voltant de 100 empreses. En l'actualitat està en procés d'expansió i compta amb un altre de nova creació.

[edita] Administració

[edita] Monuments

• Torre Espioca. Torre musulmana de defensa (segle XI). Malgrat que pot apreciar-se perfectament la seua estructura original la torre es troba en ruïnes i necessitada d'una restauració moltes vegades plantejada però que mai no hi arriba.
• Església de Sant Cristòfol. Segle XVIII, restaurada posteriorment i d'estil neoclàssic.
• Ermita de la Mare de Déu de la Vallivana. De 1738 d'estil rococó.
• Església de Venta Espioca.

[edita] Llocs d'interés

• L'Avenc de l'Àguila. La cavitat està situada en la partida de Terrabona. En aquesta partida, juntament amb les de Soroixa, Millerola i Devadillo destaquen els Alts de la Guatleta, l'Almud, el Besori, entre altres. L'avenc presenta una boca semicircular de 3m de llarg i a l'interior hi ha diversos pous que condueixen a galeries, una de les quals comunica amb la Cova de la Serp.

• En el paratge natural de Millerola es troba el Clot de les Tortugues, hui en dia convertit en lloc d'esplai.

• Pedreres de Millerola és l'alabastre que adorna la façana del Palau del marqués de Dosaigües de València.

[edita] Festes i celebracions

L'any 1957, amb motiu de la Coronació pontifícia de la Mare de Déu, es declarà oficialment la Mare de Déu de Vallivana com a patrona del poble de Picassent i la data de l'esdeveniment és el 8 de setembre. A l'endemà se celebra la festa del Santíssim Crist.

En les festes majors es representa al carrer la típica dansa pírrica i guerrera del Ball de Bastonots i també es fan partides de pilota valenciana. Els personatges bíblics que apareixen en la processó són Noè representat per "l'agüelo Colomet", l'home del sol que simbolitza Josuè, els apòstols i els evangelistes, Adam i Eva, les quatre heroïnes, "la parreta", els cirialots, etc.

Amb motiu de la festivitat de Sant Cristòfol, el 10 de juliol, Picassent celebra les tradicionals festes de bous.

Finalment, com a tot València, al mes de març se celebren les Falles.

[edita] Cultura

Des de fa alguns anys, es celebra anualment el Festival de Cinema en valencià Inquiet.

[edita] Enllaços externs

• Ajuntament de Picassent
• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.