Omnisciència

L'omnisciència és una característica usualment atribuïda al déu monoteista que el porta a un coneixement absolut, a saber tot allò que passa, que s'esdevindrà i que ja ha succeït. El concepte s'enfronta a contradiccions lògiques i paradoxes d'una manera similar al terme d'omnipotència, i és un problema per a sostenir la llibertat inherent a l'ésser humà: com pot ser una persona lliure de triar entre dues opcions si Déu ja coneix què farà; no està predestinat en certa manera?

Les respostes a aquesta pregunta són múltiples:

• Déu sap què farà la persona, perquè el lliure albir significa només que l'home està lliure de coercions i que pot actuar seguint la seva voluntat, però la divinitat ja coneix quin camí escollirà (hi ha doncs un destí marcat que només Déu coneix i que pot revelar)
• Déu coneix tot, inclòs l'ésser humà, per tant sap com actuarà en determinades circumstàncies però no hi influeix
• Déu només coneix allò que tria conèixer i deixa llibertat a l'ésser humà per actuar, tot i que podria avançar-se (omnisciència inherent i no total)
• Déu està fora del temps, plantejar-se si sap què fara un ésser en un moment posterior no té sentit perquè per a la divinitat tot transcorre en l'eternitat (solució escolàstica de Tomàs d'Aquino)

El terme s'ha usat en la literatura per referir-se a un narrador que coneix i descriu tot allò que fan i pensen els personatges, ja que és el seu creador. Aquest narrador escriu en tercera persona i pot o no intervenir amb la seva veu dins la història. En narratologia es prefereix el terme més exacte de "focalització zero".