Eines
Inositol
| mio-Inositol[1] | |
|---|---|
 |
|
| General | |
| Nom químic | cis-1,2,3,5-trans-4,6-Cyclohexanehexol |
| Sinònims | ciclohexanol, inosita |
| Fórmula empírica | C6H12O6 |
| Massa molar | 180.16 g·mol−1 |
| CAS RN | [87-89-8] |
| SMILES | O[C@H]1[C@H](O) [C@@H](O)[C@H](O) [C@H](O)[C@@H]1O |
| Propietats | |
| Punt de fusió | 225-227 °C |
| Densitat | 1.752 g·cm−3 |
| Compostos relacionats | |
| Alcohols | Inositol-1-fosfat, Inositol-1,4,5-trifosfat |
| Altres | Glucosa-6-fosfat |
| Si no s'indica el contrari, les dades són pels materials en condicions estàndard (25 °C, 100 kPa) Avís d'exempció de responsabilitat |
|
L'inositol o inosita (compost del qual la forma mio-inositol o cis-1,2,3,5-trans-4,6-ciclohexanhexol és la més abundant a la naturalesa) és un polialcohol cíclic de sis àtoms de carboni, cadascun amb un grup alcohol (-OH). Químicament és un derivat del grup dels glúcids, un alditol d'importància biològica ja que està implicat amb diversos processos bioquímics i de comunicació cel·lular a més de formar part estructural de les membranes cel·lulars. Es troba als teixits animals formant part de fosfolípids anomenats genèricament glicerofosfolípids o fosfoglicèrids, com el fosfatidilinositol i el fosfatidilinositol fosfat. Sol trobar-se en el teixit muscular i cerebral. Pel que fa als aliments, es pot trobar a alguns cereals, llegums, fruits secs i fruites com les taronges. A més de l'isòmer més abundant, el mio-inositol, a la naturalesa es troben altres isòmers en quantitats menors: escil·lo-inositol, D-(+)-quiro-inositol i L-(-)-quiro-inositol, essent els dos darrers els únics que tenen activitat òptica. Altres isòmers addicionals són el cis-, epi-, al·lo-, muco- i el neo-inositol.
Taula de continguts |
[edita] Estructura
La fórmula química del mio-inositol és C6H12O6. La forma més estable de l'anell de l'inositol és la conformació de cadira a la qual els hidroxils en posició 1, 3, 4, 5 i 6 són equatorials mentre que el que es troba en posició 2 és axial. El mio-inositol de vegades s'anomena també meso-inositol, fent referència a que es tracta d'un compost meso, és a dir, amb un pla de simetria que passa pels àtoms C-2 i C-5.
[edita] Isòmers
Existeixen nou estereoisòmers de l'inositol, l'estructura dels quals apareix recollida a la taula següent[2]:
 mio-inositol |
 escil·lo-inositol |
 D-(+)-quiro-inositol |
 L-(-)-quiro-inositol |
 al·lo-inositol |
 cis-inositol |
 epi-inositol |
 muco-inositol |
 neo-inositol |
[edita] Síntesi
El mio-inositol és sintetitzat a les cèl·lules a partir de la glucosa-6-fosfat (G-6-P) en dues reaccions: a la primera la G-6-P és isomeritzada per l'enzim ISYNA1 (ISYNA1 (mio-inositol-1-fosfat sintase A1)) a mio-inositol-1-fosfat, que és defosforilat per la IMPasa 1 (mio-inositol monofosfatasa) per donar finalment mio-inositol.
[edita] Referèncices
- ↑ Índex Merck, 11ena edició, 4883.
- ↑ 'Vieira de Almeida, M., David da Silva, Adilson, Nora de Souza, M.V. i Alves Benício, A.A. (2003). "A cascada dos fosfoinositídeos". Quim Nova 26 (1): 105-111. ISSN 0100-4042. doi: 10.1590/S0100-40422003000100018
 |
Aquest article sobre bioquímica és un esborrany i possiblement li cal una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar la Viquipèdia expandint-lo i millorant la seua qualitat traduint d'altres Viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació. |
 |
Aquest article s'està elaborant i està inacabat. Un viquipedista (o més) hi està treballant i és possible que trobeu defectes de contingut o de forma. Podeu ajudar i editar però, si us plau, comenteu abans els canvis majors per coordinar-los. Aquest avís és temporal. Es pot treure o substituir per {{incomplet}} després d'uns dies d'inactivitat. |
