EinesEn altres llengües |
Història dels sistemes operatius
L'història dels sistemes operatius ha estat sempre molt lligada a l'evolució de les computadores ja que essencialment aquests han evolucionat per adaptar-se a les millores del maquinari. Cal destacar que les millores en informà tica estan molt lligades a l'evolució d'altres especialitats com per exemple la electrònica. És bastant habitual parlar de generacions en la història de la informà tica. En aquest apartat parlarem d'aquestes generacions fent especial atenció als aspectes relacionats amb els sistemes operatius. És important però destacar que hi ha diferents fonts que no es posen d'acord sobre el nombre de generacions, ni sobre les fronteres (dates) entre generacions i ni tant sols sobre els "inventors" ni sobres "les primeres mà quines". Sovint la visió històrica varia segons el punt de vista social (occidental, orientat) o segons qüestions polÃtiques.
[edita] La 1a generació. Els primers sistemes computadorsEls principis de la informà tica venen marcats pel fet que només existia el maquinari i que encara no s'utilitzaven els transistors.. La tecnologia utilitzada eren les và lvules de buit o và lvules termoiòniques. La seva mida obligava a fer unes mà quines molt grans. L'à mbit d'ús d'aquest primers computadors era el militar i la seva funció era realitzar cà lculs matemà tics com per exemple el cà lcul de trajectòries balÃstiques. Els dispositius que s'utilitzaven eren cintes de paper i targetes perforades. Els programes s'escrivien en llenguatge mà quina i no existia el concepte de llenguatge de programació. Cada mà quina tenia el seu propi llenguatge i sovint les mà quines es programaven cablejant el maquinari. El procés de programació de les mà quines era complex i poc productiu. En aquesta època es considera que no hi havia el concepte de sistema operatiu i l'usuari interactuava directament amb la mà quina. [edita] La 2a generació. L'aparició del transistorA mitjans de la dècada dels 1950 va aparèixer el transistor i va permetre construir computadors molt més fiables, petits i rà pids (els cà lculs es duien a terme en l'ordre dels microsegons o el que és mateix els processadors amb prou feines arribaven a velocitats d'un Mhz). Això va permetre que es poguessin fabricar computadors amb la idea de vendre'ls. Degut a l'alt preu dels primers computadors els primers usuaris van ser les grans corporacions i les institucions com l'exercit, les universitats i els governs. Pel que fa als dispositius cal destacar l'aparició dels primers perifèrics:
Vistes les millores a nivell de maquinari, es va fer necessari desenvolupar els primers programes que permetessin rendibilitzar l'ús d'aquestes noves tecnologies. Van aparèixer els primers llenguatges de programació (FORTRAN, Pascal, Cobol...) i els primers programes per al desenvolupament d'aplicacions (carregadors, muntadors, compiladors, llibreries de funcions matemà tiques i rutines per al controls de dispositius d'E/S). Aquests primers sistemes ja utilitzaven doncs les passes habituals del desenvolupament d'aplicacions amb llenguatges compilats (creació del codi font. compilació, execució i depuració). Aquests elements de programari normalment no es consideren part del Sistema Operatiu però si que podem considerar un sistema operatiu molt rudimentari el conjunt de rutines per treballar amb els dispositius d'entrada i sortida juntament amb les aplicacions que permetien carregar els programes a l'ordinador. El principal problema d'aquesta època era la diferència de velocitat entre la CPU i els dispositius d'E/S. La baixa velocitat dels perifèrics feia que no es fes rentable l'ús de la CPU (el processador estava molt de temps parat esperant rebre dades dels dispositius). Per aquesta raó es van implementar diferents tècniques com el processament per lots, el processament fora de lÃnia , la gestió de cues i els sistemes de memòria intermèdia (buffers) . [edita] La 3a generació. L'aparició dels circuits integratsAquesta generació sorgeix a mitjans dels anys 1960 i es basa en l'aparició d'una nova tecnologia electrònica: els circuits integrats. Els circuits integrats permeten desenvolupar mà quines més rà pides i molt més petites. També cal destacar l'abaratiment de costos que va permetre que els ordinadors es comencessin a utilitzar en empreses mitjanament grans i l'aparició d'un sector informà tic comercial. Respecte als dispositius la diferència més destacada és la millor eficiència i velocitat i l'aparició del terminals remots que permetien accedir a bancs de dades remotes. Pel que fa al programari cal destacar:
[edita] La 4a generació. Integració de circuits a gran escalaEl gran canvi d'aquesta generació és la introducció de la integració a gran escala de circuits integrats (LSI/VLSI) que va permetre reduir els costos fins al punt d'obrir el mercat de la informà tica als usuaris domèstics. També cal destacar els constants increments de velocitat marcats per la famosa Lley de Moore que ens han dut dels primers sistemes treballant amb velocitats de desenes de Mhz fins als sistemes actuals que treballen a velocitats de GHz. A nivell de dispositius cal destacar l'aparició de dispositius que permetien les comunicacions entre ordinadors apareixen aixà les primeres xarxes que ens han dut a les actuals xarxes LAN i xarxes WAN (Internet) i a l'aparició dels sistemes operatius amb capacitat per treballar amb xarxa. Apareixen els primers sistemes distribuïts que permeten la compartició de recursos entre mà quines remotes. També apareix el concepte de sistema operatiu en temps real, molt utilitzat en entorns industrials. Aquests sistemes operatius estan més enfocats a obtenir temps de resposta rà pids amb independència de l'ús efectiu que es faci dels dispositius i dels recursos. |