EinesEn altres llengües |
Estació del Nord (València)
L'Estació del Nord (oficialment, València-nord, i antigament també coneguda com València-terme) és la principal estació de ferrocarril de la ciutat de València i un dels monuments més emblemà tics de la seua arquitectura civil.
[edita] UbicacióConstruïda entre 1906 i 1917 per Ferrocarrils del Nord sobre un enorme solar que havia restat lliure enmig d'una ciutat en plena transformació urbanÃstica, l’estació del nord se situa en el centre de la capital valenciana, junt a la plaça de bous i a només 250 m de l'ajuntament. L'estació s’ubica al carrer de Xà tiva, al costat de l’estació de metro de Xà tiva, i molt pròxima a les de Bailén, Plaça d'Espanya i Alacant (aquesta darrera encara en construcció). És previst que el trà fic ferroviari que ara acull es trasllade a la nova estació de València-Parc Central, mig quilòmetre al sud de l’actual, quan el TAV (Tren d'Alta Velocitat) arribe a la capital valenciana en ample de via internacional (1435 mm), i es baralla la possibilitat que l'edifici actual es convertisca en espai d’oci, cultural o museÃstic. [edita] ArquitecturaL'edifici, dissenyat per l'arquitecte Demetri Ribes, es relaciona amb l'estil modernista vienés anomenat Sezession, i especialment amb Otto Wagner, caracteritzat per les lÃnies rectes en contraposició a les formes sinuoses més pròpies de l’Art Nouveau, el modernisme predominant a França, Bèlgica, Catalunya i resta de València. A la influència vienesa s'afegirien, per un costat reminiscències del gòtic perpendicular anglés junt amb alguns trets del que més tard seria el racionalisme. L'edifici és de planta rectangular i compta amb dues zones clarament diferenciades: el gran hangar, de planta igualment rectangular i tancat amb estructura d'arcs articulats d'acer laminat, i l'edifici de viatgers pròpiament dit o vestÃbul, de planta en U i pilars independents de l'estructura de l'hangar. En la seua construcció s'empraren nous materials introduïts a finals del XIX, com ara l'estructura metà l·lica en forma de marquesina. Un altre tret tÃpic d’aquesta estació modernista és la integració de totes les arts en una mateixa edificació: arquitectura, escultura, pintura i arts decoratives. La façana principal està rÃtmicament desenvolupades segons mòduls d'un gran esquematisme formal. De predomini horitzontal, presenta tres cossos d'edificació ressaltats en forma de torrasses, situats als extrems i al centre, que avancen respecte a la lÃnia general de la façana i que recorden la torre de la Llotja de la Seda, d’escassa alçà ria. Els ritmes verticals en les entrepilastres de les torrasses que no arriben a desequilibrar l'horitzontalitat general. El remat de l'edifici queda definit per aquestes entrepilastres i per pinacles terminals de perfil aparentment emmerletat. En oposició a la sobrietat estructural se superposa a la façana una profusa decoració d'elements cerà mics i temes inspirats en l'agricultura valenciana, com ara motius vegetals, taronges i flors de tarongina, i inclou les quatre barres roges sobre fons d’or de l'escut herà ldic de la ciutat. Aquest fet evidencia un tret significatiu de la tensió modernista entre la modernitat i la tradició, entre allò local i allò cosmopolita. A aquests elements de clar valor simbòlic s'afig la repetició d’elements emblemà tics al·lusius a la Companyia dels Camins de Ferro del Nord d'Espanya, com ara l'estrela de cinc puntes i l'à guila, sÃmbol de la velocitat, que remata el cos central de l'edifici. La decoració és completada en el bloc central per dos mosaics simètricament col·locats. A l’interior del vestÃbul la planta baixa està exclusivament destinada al públic, mentre que l'entresòl i primer pis es destinen a oficines. Destaca l'ornamentació de la planta baixa, amb cerà miques vidriades, trencadÃs i un mosaic de Josep Mongrell, tancat per restauració des de fa més de dues dècades. La combinació de fusta, vidre i marbre fusionen calidesa, transparència i lluentor. Té una infinitat d'elements decoratius de cerà mica, fusta, metall, vidre i altres materials. Els sòcols de cada porta o finestral interior del hall estan fets de fusta i en els més alts es pot llegir el lema "bon viatge" en distints idiomes, entre els quals no està ni el valencià ni el francés. Els seus grans finestrals presenten una rosassa en la seua part superior.
La coberta principal del hangar o nau central, que cobreix les vies, té forma d'arc i guies que representen les vies del tren. Aixà mateix, té una gran obertura longitudinal per tal que escaparen els fums de les mà quines quan aquestes funcionaven a vapor. [edita] Serveis de transport que atén l'Estació del NordTrens d'alta velocitat: Alaris, Arco, Euromed i Talgo Trens de llarga distà ncia: Trenhotel i Gibralfaro (Talgo), Arco, GarcÃa Lorca
[edita] Circulacions externes a l’estacióEstació de Xà tiva: LÃnia 3 (Rafelbunyol – Aeroport) i LÃnia 5 (MarÃtim-SerrerÃa - Aeroport); Estació de Bailén: LÃnia 5 (MarÃtim-SerrerÃa - Torrent Avinguda); Estació de Plaça d'Espanya: LÃnia 1 (LlÃria / Bétera - Torrent Avinguda / Villanueva de Castellón); Estació d'Alacant: LÃnia 2 (en construcció: Museus (Pont de Fusta)-Xà tiva-Estació Central-Natzaret). Autobusos EMT: lÃnies L5, L6, L7, L10, L11, L14, L15, L19, L32, L35, L40, N1, N7, 63, 5B Autobusos Metrobús (FGV) i altres: Aerobús, autobusos al Perelló, Aldaia i Bonaire i Catarroja. [edita] Vegeu també[edita] Enllaços externs
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||