EinesEn altres llengües |
Empresa Municipal de Transports de ValènciaLa Empresa Municipal de Transports de València és una entitat que dóna servei de transport públic de superfÃcie a la ciutat de València i a les poblacions frontereres d'Alboraia, Alfafar, Burjassot, Mislata, Tavernes Blanques, Vinalesa i Xirivella. Pertany en la seua totalitat a l'Ajuntament de València i es regeix per un Consell d'Administració, nomenat per la Junta General d'Accionistes, composada ella mateixa per tots els regidors del Consistori Municipal. Fou creada el 1986 quan l'Ajuntament de València adquirà la totalitat de les accions de l'empresa SALTUV i aixà passà a denominar-se Empresa Municipal de Transports, al mateix temps que començà la nova direcció de l'empresa.
[edita] HistòriaL'EMT ha tingut una llarga evolució històrica des que s'inaugurà com a empresa de tramvies fins l'actual empresa d'autobusos urbans. El 27 de setembre del 1875, l'Ajuntament de València aprovà el projecte presentat per la Societat Catalana General de Crèdit per a la implantació del tramvia a València. Es construïren dues lÃnies: la de València al Grau, amb principi i terminal a la Plaça de Sant Francesc, l'actual Plaça de l'Ajuntament, i la de l'Interior Primitiu, que enllaçava el Pont del Real amb la desapareguda Plaça de les Barques. El 23 del juny del 1876, el tramvia de tracció animal, a 25 cèntims el bitllet, unia definitivament la ciutat amb el port. El 16 de gener del 1885, es fundà la Societat Valenciana de Tramvies, coneguda como La Valenciana. La societat obtingué la concessió de dues noves lÃnies: la de Circumval·lació i la Diagonal. El 1886, entrà en funcionament el tramvia a vapor València-LlÃria. El 1887, La Valenciana adquirà les lÃnies explotades fins aleshores per la Societat Catalana General de Crèdit, mentre noves concessions se sumaren a les ja existents: Circumval·lació del Poble Nou del Mar i la que anava de l'Estació del Grau de València als Banys de la Florida i la Perla. El 1889, la societat Pascual Carles i Companyia inaugurà la lÃnia de Godella i el 1890, obtingué la concessió de la de Catarroja. El 17 de febrer del 1891, es constituà la Companyia de Tramvies del Nord de València, que construà una lÃnia que unia la capital amb Pobla de Farnals. L'11 de juliol, saltà a la palestra la Companyia General de Tramvies, anomenada popularment La General. Les seues primeres explotacions foren les lÃnies a hipotracció de l' Eixample i de l' Interior i el tramvia a vapor de València al Grau, batejat popularment como "Ravachol". També tenia la concessió de les lÃnies que comunicaven València amb Torrent, Tavernes Blanques, Massamagrell i la Pobla de Farnals. El 1894, la companyia Lladró i Companyia obtingué la concessió de la lÃnia del Cementeri, darrera lÃnia de tracció animal, i Pascual Carles i Cia presentà el seu projecte de tramvia des de la plaça de Sant Agustà al Pont de Fusta. El 1895, La Valenciana es declarà en suspensió de pagaments. L'1 de juliol del 1896, ho féu també La General. Una nova companyia, la lionesa Compagnie Génerale des Tramways de Valence (Espagne) Société Lyonnaise, adquirà les lÃnies de La General, començant amb la seua electrificació (1898). La Valenciana resistà un poc més, però entre el 1906 i el 1911 transferà les seues concessions a la companyia francesa. El 3 de setembre del 1917 l'empresa francesa passà a denominar-se Companyia de Tramvies i Ferrocarrils de València (CTFV) i fixà la seu central a l'Estacioneta del Pont de Fusta. La I Guerra Mundial dificultà enormement els primers anys de vida de la CTFV, a causa de la imposibilitat de renovar vehicles i importar materials de repost. Malgrat tot, continuaren les tasques d'electrificació, tant dels ferrocarrils com dels tramvies. Finalitzada la guerra, prosiguiren els avanços i amb l'electrificació de la lÃnia del Cementeri, concluïda el 28 de febrer de 1925, desaparegué definitivament el hipotramvia. El 1926 s'inauguraren les lÃnies de Grans Vies del Túria i Germanies i entraren en servei els tramvies de la sèrie 200. El 1927, l'Ajuntament de València concedà l'establiment d'un servei d'autobusos dins del centre urbà a la Levantina de Autobuses S.L. Per pal·liar aquesta competència, la CTFV constituà la Valenciana d'Autobusos Societat Anònima (V.A.S.A.), que adquirà les lÃnies d'autobusos que discorrien paral·leles a les dels ferrocarrils. El 6 de febrer del 1941, la CTFV subscrigué un acord amb l'Ajuntament perquè se suprimira la duplicitat dels autobusos i els tramvies o ferrocarrils per a un mateix recorregut. Fou el primer intent de coordinar el transport públic de la ciutat. Aquell mateix any, es feren reformes a les lÃnies, arribaren els tramvies de la sèrie 400 i es transportaren més de 112 millons de viatgers. El 1942, la CTFV dissenyà un pla, el "Metropolità de València", per a implantar un enllaç subterrà ni que unira els ferrocarrils provinents de la zona del Camp del Túria amb aquells de la Ribera Alta. El projecte fou rebutjat pels tècnics municipals. El 1950, la xarxa del tramvia valencià assolà la plenitud, al disposar de 16 lÃnies urbanes i 5 interurbanes. El 22 de octubre del 1963 se celebrà l'acte de constitució de SALTUV. L'1 de juliol del 1964, SALTUV es féu cà rrec del transport urbà de València. El 17 de gener del 1986, l'Ajuntament adquirà la totalitat de les accions de SALTUV, que passà a denominar-se Empresa Municipal de Transports (EMT), alhora que assumia la plena direcció de l'empresa. [edita] Serveis de l'EMTL'EMT té 45 lÃnies diürnes, 9 lÃnies nocturnes i 4 lÃnies d'estiu. [edita] LÃnies diürnesSón les lÃnies que funcionen tots els dies de l'any i durant el dia. El color roig representa les lÃnies diürnes normals i el verd, les lÃnies diürnes turÃstiques. [edita] LÃnies nocturnesSón les lÃnies que discorren des de les 23 hores a les 2 del matÃ.
[edita] LÃneas d'estiuAquestes lÃnies només funcionen durant l'estiu, des de l'1 de juniol a l'1 de setembre.
[edita] Enllaços externs
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||