Chacarera

La Chacarera és una dansa i música populars originaris del nord-oest de l'Argentina del segle XIX, i molt popular a l'Argentina i Bolívia.

La Chacarera es executa generalment amb guitarra, violí, acordió i bombo legüero, encara que fins i tot es pot executar amb instruments musicals típics de zones rurals del nord-oest com el charango o la quena, amés amés d'instruments orquestrals.

Hi ha alguns que sostenen que és una dansa bi-rítmica, amb una melodia en 6/8 i un basament en 3/4 —el músic i mestre Juan Falú sosté aquesta teoria, mentre que altres sostenen que és una dansa unirrítmica, en 3/4 —els músics i mestres Adolfo Ábalos i Hilda Herrera sostenen aquesta teoria—. Aquest particular joc rítmic de la chacarera es compartit per altres danses folklòriques argentines, com el gato, el palito, etc.

Es baila per parelles que dansen lliurement, però formant grups.

[edita] Origen

Mentre que l'origen exacte segueix estant desconegut, aproximadament el 1850 la gent va començar a ballar Chacarera en el nord-oestde de l'Argentina, especialment a la província de Santiago del Estero. El seu nom ho deu de la palaula "chacra" (granja), on va ser ballat generalment en àrees rurals, però lentament va arribar a les ciutats.

Al principi del segle XX, la Chacarera va arribar a Buenos Aires, però encara que la recepció de esta forma tradicional de música va estar bona, no podia competir amb la popularitat del tango.

durant els anys 60, la Chacarera va augmentar la seva importància, amb el ressorgiment general del folklore argenti, en les veus de Los Chalchaleros, Los Tucu Tucu, i especialmente amb la família Carabajal, que té moltes generacions de musics i cantants de Chacarera, començant per Carlos Carabajal, anomenat "pare de la Chacarera", i després amb "Los Carabajal", de Peteco Carabajal (fill de Carlos), de Roxana Carabajal, i de moltes altres.

La Chacarera encara es toca i es balla en Argentina, especialment à Catamarca, Salta, Tucumán, Santiago del Estero, i Jujuy, hi pot també ser trobada en el sud de Bolivia —encara que té una coreografia diferent, perquè es combinen els "girs" i "zapateados" de forma diferent que la versió argentina, de la mateixa manera passa amb el gato bolivià.