Canigó

Aquest article tracta sobre la muntanya de la Catalunya nord. Per a altres significats, vegeu «Canigó (desambiguació)».

Pica del Canigó
Altitud:	2.784 m
Coordenades:	42° 31′ 10″ N 02° 27′ 22″ ECoordenades: 42° 31′ 10″ N 02° 27′ 22″ E
Situació:	Catalunya Nord
Serralada:	Pirineus
Material de formació:	{{{Material}}}
Primera ascensió:	Segons la tradició, Pere el Gran el 1285
Muntanya - Muntanyes del món - Alpinistes

El Canigó és una muntanya del Pirineu, entre les comarques del Conflent, el Rosselló i el Vallespir.

El cim, la pica del Canigó, té 2.784 m. Malgrat la seva alçada moderada, fou considerada la muntanya més alta dels Pirineus per culpa del gran i brusc desnivell que la separa de la plana del Rosselló, fent-la més impressionant que altres muntanyes més encaixonades i situades entre valls ja més altes. La llegenda atribueix la seva primera ascensió al rei Pere el Gran, l'any 1285.

[edita] Geografia

Situat a prop de Prada, al límit de Taurinyà i de Vernet, domina tota la plana de la Tet i Perpinyà. És el darrer cim important del Pirineu a l'est. Abasta els 2.784m malgrat ser a menys de 50 km de la mar, i per això és molt visible des de tot el Rosselló.

El cim del Canigó es troba en mig d'una serralada de tres cims amb la Pica Joffre (2.362 m) al nord i el Puig dels Tres Vents (2.731 m) al sud.

Una creu de forja corona el cim, erigida durant la Segona Guerra mundial pels escoltes de la tropa la Nostra Dama la Reial de Perpinyà (1923). Durant les ascensions fetes per grups catalanistes, és molt típic penjar-hi una senyera.

[edita] Significat del Canigó

El Canigó és una muntanya que té un valor simbòlic important per als catalans. És amb la Renaixença, que revalora el català i funda el catalanisme o nacionalisme català, que passà a ser un dels més importants símbols nacionals. Els monestirs de Sant Martí del Canigó i Sant Miquel de Cuixà, al peu de la muntanya, es fundaren quan la Catalunya del Nord encara no era França; el primer alberga la tomba del comte català Guifré II de Cerdanya. El catalanisme situa al comtat de Rosselló l'origen de Catalunya com a nació. Tot açò fa que el Canigó simbolitzi el naixement de la nació i llengües catalanes i aquestes tesis també serveixen a la reivindicació de la catalanitat de la regió. Sens dubte el fet que calgui creuar una frontera política per arribar-hi remarca per als catalans del sud la pèrdua històrica de les comarques de la Catalunya del Nord. El Canigó també ha inspirat el cançoner popular, amb cançons que comencen amb els mots "Muntanyes de Canigó, fresques són i regalades", així com el poema Canigó [1], de Verdaguer.

[edita] La flama del Canigó

És un cim accessible i molts s'hi atreveixen, sobretot al 22 de juny, quan moltes persones hi pugen per encendre la flama del Canigó, una flama que vigilen tota la nit. A l'endemà, baixen fins a Perpinyà amb la mateixa torxa emprada al cim, per encendre les diverses fogueres de la nit de Sant Joan als Països Catalans.

[edita] Fotografies

Vista des de Prats de Sornià	Vista des de Jújols	Vista des de Marsella	Vista des de les Orgues d'Illa
Vista des de Vinça	Vista des de Ribesaltes	Vista del Canigó	Vista del Canigó al capvespre des de Sant Llorenç de la Salanca
Vista del Canigó	Vista del Canigó des de Bacarès	Vista del Canigó des d'Illa de Tet	Vista del Canigó des de Perpinyà

[edita] Enllaços externs

• La Vall de Cadí, un guia turística de butxaca amb excursions a peu, de Vilafranca a Vernet i el pic del Canigó (català) (francès) (anglès) (PDF)

• Benvinguts a Vernet-dels-Banys

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Canigó

v • d • e Muntanyes i serralades simbòliques dels Països Catalans Serra de l'Albera · Aneto · Canigó · Corberes · Els Encantats · Montgó · Montserrat · Montseny · Pedraforca · Penyagolosa · Els Ports · El Puig · Serra de Tramuntana