De Viquipèdia

L'anomenada Dinastia Borbònica va entroncar amb la Casa Reial d'Espanya per diversos matrimonis d'Estat celebrats al llarg del segle XVII, entre Infantes d'Espanya i Reis de França. El cognom de la dinastia és originari de la localitat francesa de Bourbon i ha estat portat pels titulars de les corones de Navarra, Espanya, França, les Dues Sicílies, Sardenya, a més del Ducat de Borgonya.

Actualment, el Rei Joan Carles I d'Espanya, cap de la Casa Reial d'Espanya, com a descendent directe i successor legítim dels Comtes sobirans i Reis del Casal de Barcelona i de les altres cases reials dels antics reialmes hispànics, és l'únic monarca d'aquest cognom que encara regna a Europa.

Taula de continguts 1 Orígens 2 Governants de la Dinastia Borbó 2.1 Principat de Lieja 2.2 Regne de Navarra 2.3 Regne de França 2.3.1 Branca principal 2.3.2 Restauració 2.3.3 Branca Orléans 2.4 Regne d'Espanya 2.4.1 Branca Principal 2.4.2 Primera Restauració 2.4.3 Segona Restauració - Restauració borbònica 2.4.4 Tercera Restauració 2.5 Corona d'Aragó 2.6 Regne de les Dues Sicílies 2.7 Regne de Sardenya 2.8 Ducat de Borgonya

[edita] Orígens

El Rei Enric III de Navarra, fill d'Antoni de Borbó, es va convertir en Rei de l'estat francès el 1594. Enric era hugonot i es convertí al catolicisme per accedir al tron francès; d'ací la frase “París ben bé val una missa”. Va ser el primer borbó que accedia al tron francès, i des d'allà els seus successors van passar a governar els diferents territoris mencionats.

El primer Rei borbó d'Espanya va ser Felip V, confirmat en acabar la Guerra de Successió Espanyola, amb els Decrets de Nova Planta.

[edita] Governants de la Dinastia Borbó

L'anomenada Dinastia Borbònica va entroncar amb la Casa Reial d'Espanya per diversos matrimonis d'Estat celebrats al llarg del segle XVII, entre Infantes d'Espanya i Reis de França. El cognom de la dinastia és originari de la localitat francesa de Bourbon i ha estat portat pels titulars de les corones de Navarra, Espanya, França, les Dues Sicílies, Sardenya, a més del Ducat de Borgonya.

Actualment, el Rei Joan Carles I d'Espanya, cap de la Casa Reial d'Espanya, com a descendent directe i successor legítim dels Comtes sobirans i Reis del Casal de Barcelona i de les altres cases reials dels antics reialmes hispànics, és l'únic monarca d'aquest cognom que encara regna a Europa.

Taula de continguts 1 Orígens 2 Governants de la Dinastia Borbó 2.1 Principat de Lieja 2.2 Regne de Navarra 2.3 Regne de França 2.3.1 Branca principal 2.3.2 Restauració 2.3.3 Branca Orléans 2.4 Regne d'Espanya 2.4.1 Branca Principal 2.4.2 Primera Restauració 2.4.3 Segona Restauració - Restauració borbònica 2.4.4 Tercera Restauració 2.5 Corona d'Aragó 2.6 Regne de les Dues Sicílies 2.7 Regne de Sardenya 2.8 Ducat de Borgonya

[edita] Orígens

El Rei Enric III de Navarra, fill d'Antoni de Borbó, es va convertir en Rei de l'estat francès el 1594. Enric era hugonot i es convertí al catolicisme per accedir al tron francès; d'ací la frase “París ben bé val una missa”. Va ser el primer borbó que accedia al tron francès, i des d'allà els seus successors van passar a governar els diferents territoris mencionats.

El primer Rei borbó d'Espanya va ser Felip V, confirmat en acabar la Guerra de Successió Espanyola, amb els Decrets de Nova Planta.

[edita] Governants de la Dinastia Borbó

[edita] Principat de Lieja

• 1456–1465, 1466-1482: Lluís de Borbó, príncep-bisbe del principat de Lieja

[edita] Regne de Navarra

• 1555-1562 : Antoni I de Navarra, espòs de la Reina Joana III de Navarra
• 1572-1610 : Enric III (Enric IV de França), fill de l'anterior
• 1610-1620 : Lluís II (Lluís XIII de França), fill de l'anterior

el títol de Rei de Navarra és revertit a la Corona francesa

[edita] Regne de França

[edita] Branca principal

• 1589-1610 : Enric IV, nebot segon de Francesc I de França per part femenina, i cosí nové d'Enric II per part masculina, rei de Navarra

  regència 1610-1614 : Maria de Mèdici, muller de l'anterior

• 1610-1643 : Lluís XIII el Just, fill de l'anterior

  regència 1643-1651 : Anna d'Àustria, muller de l'anterior

• 1643-1715 : Lluís XIV el Rei Sol, fill de l'anterior

  regència 1715-1723 : Felip II d'Orléans, germà de l'anterior

• 1715-1774 : Lluís XV el Ben Amat, besnét de Lluís XIV
• 1774-1792 : Lluís XVI l'Estimat, nét de Lluís XV
• 1793-1795 : Lluís XVII, fill de l'anterior, Rei titular

instauració de la Primera República Francesa

[edita] Restauració

• 1814-1824 : Lluís XVIII, germà de Lluís XVI
• 1824-1830 : Carles X, germà de l'anterior

[edita] Branca Orléans

• 1830-1848 : Lluís Felip I, descendent de Lluís XIII

instauració de la Segona República Francesa

Vegi's Llista de pretendents al tron de França

[edita] Regne d'Espanya

[edita] Branca Principal

• 1700-1724 : Felip V, primer període, besnét del Rei Felip IV de Castella
• 1724 : Lluís I, fill de l'anterior
• 1724-1746 : Felip V, segon període
• 1746-1769 : Ferran VI, fill de l'anterior
• 1769-1788 : Carles III, germà de l'anterior
• 1788-1808 : Carles IV, fill de l'anterior

ocupació Napoleònicapero tambe borbó va ser rei catolic fins morir a frança

[edita] Primera Restauració

• 1813-1833 : Ferran VII, fill de Carles IV

• regència 1833-1840 : Maria Cristina de Dues Sicílies, esposa de l'anterior

• 1833-1868 : Isabel II, filla de l'anterior

abdicació, instauració de la Dinastia Savoia i Primera República

[edita] Segona Restauració - Restauració borbònica

• 1874-1885 : Alfons XII d'Espanya, fill de l'anterior

regència 1885-1902 : Maria Cristina d'Habsburg, esposa de l'anterior

• 1886-1931 : Alfons XIII d'Espanya, fill de l'anterior

Segona República i posterior Dictadura Franquista

[edita] Tercera Restauració

• 1975- actualitat : Joan Carles I d'Espanya, nét de l'anterior

[edita] Corona d'Aragó

• 1700-1705 : Felip IV (V de Castella), besnét de Felip III (de la dinastia Borbó)

amb la derrota de l'Arxiduc i la victòria de Felip V en la Guerra de Successió Espanyola (1714) i la promulgació dels Decrets de Nova Planta (1716), la Corona d'Aragó queda integrada al Regne d'Espanya. Els títols de Comte de Barcelona i Rei d'Aragó esdevenen simplement uns dels molts títols hereditaris del Rei d'Espanya

[edita] Regne de les Dues Sicílies

• 1700-1713 : Felip V d'Espanya, nét de Lluís XIV de França

la seva successió al tron d'Espanya no fou reconeguda per la resta d'Europa i s'inicià la Guerra de Successió Espanyola. Pel Tractat d'Utrecht, Felip V va renunciar al Regne de les Dues Sicílies, que se separà de nou fins el 1735 que es tornà a unir per l'ocupació espanyola

• 1735-1759 : Carles III d'Espanya, fill de l'anterior
• 1759-1825 : Ferran I, fill de l'anterior
• 1825-1830 : Francesc I, fill de l'anterior
• 1830-1859 : Ferran II, fill de l'anterior
• 1859-1860 : Francesc II, fill de l'anterior

el 1860, el regne és conquerit per Garibaldi i unificat al Regne d'Itàlia

[edita] Regne de Sardenya

• 1700-1708 : Felip V d'Espanya, nét de Lluís XIV de França i Rei d'Espanya

el 1708 per la Guerra de Successió Espanyola i el tractat d'Utrecht perd el Regne de Sardenya que passarà a la Dinastia Habsburg.

[edita] Ducat de Borgonya

• 1700-1706 : Felip VIII de Borgonya (Felip V d'Espanya), nét de Lluís XIV de França

en ascendir al tron d'Espanya el ducat és revertit a la Corona francesa