En altres llengües

Algèria

الجمهورية الجزائرية الديمقراطية الشعبية
(Al-Jumhūrīyah al-Jazā’irīyah)
Bandera d'Algèria Escut d'Algèria
(Bandera) (Escut)
Lema nacional: Cap
Localització d'Algèria
Idiomes oficials Àrab
Capital Alger
36° 47′ N, 03° 04′ ECoordenades: 36° 47′ N, 03° 04′ E
Ciutat més gran Alger
Govern República democràtica
Abdelaziz Bouteflika
Ahmed Ouyahia
Superfície
 - Total
 - Aigua (%)
2.381.740 km² (11è)
Negligible
Població
 - Estimació 2005
 - Cens
 - Densitat
32.531.853 (37è)
-
13,3 hab/km² (168è)
Moneda Dinar algerià (DZD)
Fus horari
 - Estiu (DST)		 CET (UTC+1)
CET1 (UTC+1)
Independència
Declarada		 de França
5 de juliol del 1962
Himne nacional Sououd-e-Melli
Domini internet .dz
Codi telefònic +213
Gentilici Algerià, algeriana
1 A Algèria no hi ha horari d'estiu.

Algèria (الجزائر, Al Jaza'ir IPA: [ælʤæˈzæːʔir], Amazic: ⴷⵥⴰⵢⴻⵔ, Dzayer [ˈdzæjər]), oficialment República Democràtica Popular d'Algèria, és un estat de localitzat al nord d'Àfrica. És l'estat més gran de la riba mediterrània i el segon més gran del continent africà, així com l'onzè estat més gran del món en termes de superfície [1]. Limita al nord, precisament, amb la mar Mediterrània, a l'est amb Tunísia i Líbia, a l'oest amb el Marroc i el Sàhara Occidental i al sud amb la part sahariana de Mauritània, Mali i el Níger. La capital és Alger i les ciutats principals són Orà, Constantina i Annaba. Hi ha serralades importants que divideixen el país entre la zona costanera i el desert del Sàhara.

Algeria és membre de les Nacions Unides, de la Unió Africana, de la Lliga Àrab i de l'OPEP. També va contribuir en la creació de la Unió del Magrib Àrab. Constitucionalment, Algèria es defineix com a un país Àrab i Amazic (Berber) [2].

Taula de continguts

[edita] Etimologia

Al-jazā’ir és, per si mateix, una forma truncada de l'antic nom de la ciutat de jazā’ir banī mazghannā, "les illes de (la tribu) Ait Mazghanna", utilitzat pels geògrafs medievals com al-Idrisi i Yaqut al-Hamawi.

[edita] Història

[edita] Història antiga

Els primers pobladors van ser els berbers, dels que es conserven restes del 10000 aC. Van patir la dominació de Cartago fins les Guerres Púniques. Al 200 aC van passar a formar part de l'Imperi Romà.

Al segle VIII va haver-hi una conversió massiva a l'islam, com a la majoria de països de la zona, si bé els algerians van rebutjar el domini polític àrab amb una resistència ferotge.

Al Renaixement diverses ciutats costaneres van ser atacades per Espanya, per la qual cosa Algèria va demanar ajuda a l'Imperi Otomà, que la va annexionar. Diversos paixàs i deis van regnar a la zona durant prop de dos segles

[edita] Llista de paixàs i deis

Paixàs (1535-1700):


Deis (1687-1718):

Paixàs Deis:

[edita] Història moderna

El 9 de juny de 1830 França va envair el país, seguint els dictats de l'imperialisme de l'època. De nou, la resistència va ser molt dura. Els francesos van reprimir amb brutalitat els líders locals, que clamaven contra una dominació estrangera i a més no musulmana. Molts francesos van traslladar-se al país africà i es van establir a les millors terres de conreu. El règim imposat discriminava els nadius en el terreny social, econòmic i polític.

El Front d'Alliberament Nacional va començar una guerra de guerrilles per aconseguir la independència, va proclamar a Ferhat Abbas president del Govern Provisional de la República Algeriana, el 3 de juliol de 1962 Algèria va aconseguir la independència. Va començar un període de relativa estabilitat sota un govern simpatitzant del socialisme. Fins el 1988 no es va permetre la legalització d'altres partits polítics diferents al que detentava el poder.

El 1991 el Front Islàmic de Salvació (FIS), un moviment fonamentalista, va guanyar la primera volta d'unes eleccions. Es va declarar l'estat d'emergència per impedir la seva arribada al govern, fet que va acabar en una violenta Guerra Civil. Les massacres generalitzades no van acabar fins la pau i la consegüent celebració d'eleccions al 1997, on va ser escollit l'actual dirigent:Abdelaziz Bouteflika. La Cabília, zona desèrtica, continua sent un focus de revoltes degut a la discriminació de la cultura amazigh, majoritària en aquesta regió.

[edita] Altres partits

[edita] Geografia

Províncies d'Algèria
Províncies d'Algèria
  1. Província d'Adrar
  2. Província d'Ain Defla
  3. Província d'Ain Temouchent
  4. Província d'Alger
  5. Província d'Annaba
  6. Província de Batna (Batna)
  7. Província de Bechar
  8. Província de Bejaia
  9. Província de Biskra
  10. Província de Blida
  11. Província de Bordj Bou Arreridj
  12. Província de Bouira
  13. Província de Boumerdes
  14. Província de Chlef (Ténès)
  15. Província de Constantina
  16. Província de Djelfa
  17. Província d'El Bayadh
  18. Província d'El Oued
  19. Província d'El Tarf
  20. Província de Ghardaia
  21. Província de Guelma
  22. Província d'Illizi
  23. Província de Jijel
  24. Província de Khenchela
  25. Província de Laghouat
  26. Província de Mascara
  27. Província de Medea
  28. Província de Mila
  29. Província de Mostaganem
  30. Província de M'Sila
  31. Província de Naama
  32. Província d'Orà
  33. Província d'Ouargla
  34. Província d'Oum el Bouaghi
  35. Província de Relizane
  36. Província de Saida
  37. Província de Setif
  38. Província de Sidi Bel Abbes
  39. Província de Skikda
  40. Província de Souk Ahras
  41. Província de Tamanghasset
  42. Província de Tebessa
  43. Província de Tiaret
  44. Província de Tinduf
  45. Província de Tipaza
  46. Província de Tissemsilt
  47. Província de Tizi Ouzou
  48. Província de Tlemcen

[edita] Economia

La seva riquesa es basa en l'exportació de gas (els segons del món) i petroli (el 14è país en importància). La pesca abasteix d'aliments bàsics la majoria de la població. Un llast per al creixement és l'enorme deute extern, que diverses iniciatives internacionals miren de reduir, i l'atur, que ronda el 35% (tot i que les xifres oficials són molt menors). És un país d'emigració i bàsicament industrial. Els seus socis comercials principals són França, Anglaterra, els Països Baixos i el Japó. Pertany a la Unió del Magrib Àrab

[edita] Referències

  1. ↑ CIA World Factbook Rank Order - Area
  2. ↑ Constitution of Algeria (1996), Art. 11 [en]

[edita] Enllaços externs

Guia de viatges de Wikitravel.



Estats de l'Àfrica
Àfrica del Nord : Algèria Algèria · Egipte Egipte · Líbia Líbia ·Marroc Marroc · Mauritània Mauritània ·Sudan Sudan ·Tunísia Tunísia · Dependències: Açores · Canàries Canàries ·Ceuta Ceuta · Melilla Melilla · Madeira Madeira · Sàhara Occidental Sàhara Occidental
Àfrica Occidental :Benín Benín ·Burkina Faso Burkina Faso ·Camerun Camerun ·Cap Verd Cap Verd ·Costa d'Ivori Costa d'Ivori ·Gabon Gabon ·Gàmbia Gàmbia ·Ghana Ghana ·Guinea Guinea ·Guinea-Bissau Guinea Bissau ·Guinea Equatorial Guinea Equatorial ·Libèria Libèria ·Mali Mali ·Níger Níger ·Nigèria Nigèria ·República del Congo República del Congo ·São Tomé i Príncipe São Tomé i Príncipe ·Senegal Senegal ·Sierra Leone Sierra Leone ·Togo Togo
Àfrica Central :Burundi Burundi ·República Centreafricana República Centreafricana ·República Democràtica del Congo República Democràtica del Congo ·Rwanda Rwanda ·Txad Txad
Àfrica Oriental :Djibouti Djibouti ·Eritrea Eritrea ·Etiòpia Etiòpia ·Kenya Kenya ·Seychelles Seychelles ·Somàlia Somàlia ·Tanzània Tanzània ·Uganda Uganda · Dependències: Territori Britànic de l'Oceà Índic
Àfrica Austral :Angola Angola ·Botswana Botswana ·Comores Comores ·Lesotho Lesotho ·Madagascar Madagascar ·Malawi Malawi ·Maurici Maurici ·Moçambic Moçambic ·Namíbia Namíbia ·Sud-àfrica Sud-àfrica ·Swazilàndia Swazilàndia ·Zàmbia Zàmbia ·Zimbabue Zimbabue ·Dependències:França Mayotte · Reunió · Santa Helena
Nota: Aquestes grans regions africanes són merament indicatives. Alguns estats, situats en zones de transició, poden incloure's en una regió o en una altra atenent a criteris diferents.


Lliga Àrab Lliga Àrab
Algèria Algèria | Aràbia Saudita Aràbia Saudita | Bahrain Bahrain | Comores Comores | Djibouti Djibouti | Egipte Egipte | Emirats Àrabs Units Emirats Àrabs Units | Iemen Iemen | Iraq Iraq | Jordània Jordània | Kuwait Kuwait | Líban Líban | Líbia Líbia | Marroc Marroc | Mauritània Mauritània | Oman Oman | Palestina Palestina | Qatar Qatar | Síria Síria | Somàlia Somàlia | Sudan Sudan | Tunísia Tunísia
Organització de Països Exportadors de Petroli
Angola Angola | Algèria Algèria | Aràbia Saudita Aràbia Saudita | Emirats Àrabs Units Emirats Àrabs Units | Equador Equador | Iraq Iraq | Iran Iran | Indonèsia Indonèsia | Kuwait Kuwait | Líbia Líbia | Nigèria Nigèria | Qatar Qatar | Veneçuela Veneçuela |
Organització de la Conferència Islàmica
Afganistan Afganistan | Albània Albània | Aràbia Saudita Aràbia Saudita | Algèria Algèria | Azerbaidjan Azerbaijan | Bahrain Bahrein | Bangla Desh Bangla Desh | Benín Benín | Brunei Brunei | Burkina Faso Burkina Faso | Camerun Camerun | Comores Comores | Costa d'Ivori Costa d'Ivori | Djibouti Djibouti | Egipte Egipte | Emirats Àrabs Units Emirats Àrabs Units | Gabon Gabon | Gambia Gàmbia | Guinea Guinea | Guinea Bissau Guinea Bissau | Guyana Guyana | Iemen Iemen | Indonèsia Indonèsia | Iraq Iraq | Iran Iran | Jordània Jordània | Kazakhstan Kazakhstan | Kirguizistan Kirguizistan | Kuwait Kuwait | Líban Líban | Líbia Líbia | Malàisia Malàisia | Malawi Malawi | Maldives Maldives | Mali Mali | Marroc Marroc | Moçambic Moçambic | Níger Níger | Nigèria Nigèria | Oman Oman | Pakistan Pakistan | Palestina Palestina | Qatar Qatar | Senegal Senegal | Sierra Leone Sierra Leona | Síria Síria | Somàlia Somàlia | Sudan Sudan | Surinam Surinam | Tadjikistan Tadjikistan | Togo Togo | Tunísia Tunísia | Turkmenistan Turkmenistan | Turquia Turquia | Txad Txad | Uganda Uganda | Uzbekistan Uzbekistan |
Obtingut de «http://ca.wikipedia.org/wiki/Alg%C3%A8ria»

system wymiany linków SEO Tools wymiana linkami tanie kredyty gotówkowe kreatyna Plaza 3 star hotel Los Angeles krynica noclegi Sejm Tyk