Índia

भारत गणराज्य
(Bhārat Ganarājya)
Republic of India

(Bandera) (Escut)
Lema nacional: Satyamēva Jayatē (en sànscrit, La veritat sempre triomfa)
Idiomes oficials	Hindi, anglès i 22 llengües més
Capital	Nova Delhi 28° 37′ N, 77° 13′ ECoordenades: 28° 37′ N, 77° 13′ E
Ciutat més gran	Mumbai (Bombai)
Govern President Primer Ministre	República Pratibha Patil Manmohan Singh
Superfície  - Total  - Aigua (%)	3.287.590 km² (7è) 9,5%
Població  - Estimació 2008  - Cens 2003  - Densitat	- 1.137.762.800 (2on) 1.065.070.607 346 hab/km² (30è)
Moneda	Rupia índia (INR)
Fus horari  - Estiu (DST)	únic (UTC+5:30) no (UTC_)
Independència  - Reconeguda	Del Regne Unit 15 d'agost de 1947
Himne nacional	Jana Gana Mana
Domini internet	.in
Codi telefònic	+91
Gentilici	Indi, índia

L'Índia (en hindi भारत, Bhārat)", oficialment la República d'Índia (en hindi भारत गणराज्य, Bhārat Gaṇarājya) és un Estat del sud de l'Àsia. És el seté país més gran del món en superfície, i el segón més poblat. Quant a les costes limita amb l'oceà Índic al sud, amb el mar d'Aràbia a l'oest, el golf de Bengala a l'est; quant a les fronteres terrestres limita amb el Pakistan a l'oest;^[1] amb la República Popular de la Xina, el Nepal i Bhutan al nord-est; i amb Bangla Desh i Birmània a l'est. L'Índia és molt a prop de Sri Lanka, i les Maldives a l'oceà Índic.

El subcontinent indi fou la llar de la civilització de la vall de l'Indus i regió de rutes comercials històriques i vastos imperis. Quatre religions s'hi originaren, l'hinduisme, el budisme, el jainisme i el sikhisme, mentre que el zoroastrisme, el judaisme, el cristianisme i l'islam hi arribaren durant el primer mil·lenni dC. Fou annexat gradualment per la Companyia Britànica de les Índies Orientals des dels principis del segle XVIII i colonitzat pel Regne Unit des de la meitat del segle XIX; es convertí en un Estat independent el 1947, després d'una resistència no violenta general.

L'economia de l'Índia és la dotzena més gran del món, amesurat en el seu Producte interior brut a preus del mercat, i la quarta més gran del món en paritat de poder adquisitiu. Les reformes econòmiques l'han transformada en l'economia amb el segon ritme de creixement més ràpid. Tanmateix, té nivells molt elevats de pobresa,^[2] d'analfabetisme i de malnutrició.

L'Índia és una nació plural, multilingüe i multiètnica. A més de la seua diversitat cultural, l'Índia és la llar d'una gran diversitat de fauna.

[edita] Toponímia

El nom de l'Índia es deriva del riu Indus, que al seu torn es deriva de la paraula del persa antic Hindu, del sànscrit Sindhu, la denominació local històrica del riu.^[3] Els grecs antics anomenaren els indis com a indoi (Ινδοί), el poble de l'Indus.^[4] La constitució de l'Índia així com l'ús col·loquial en diverses llengües reconeixen la denominació Bharat com a nom oficial amb el mateix estatus.^[5] Hindustan, el mot persa que vol dir "Terra de l'Indus", històricament utilitzat per referir-se al nord de l'Índia, sovint s'utilitza com a sinònim de l'Índia sencera.^[6]

[edita] Geografia física

Imatge de satèl·lit de l'Índia

Vegeu Llista de muntanyes de l'Índia

L'Índia ocupa la porció més gran del subcontinent indi, el qual al seu torn, es troba sobre la placa tectònica índia, una placa menor de la placa indoaustraliana. Els processos geològics de l'Índia fa setanta-cinc milions d'anys, quan el subcontinent indi, aleshores part del supercontinent de Gondwana, començà a desplaçar-se—en un procés que trigà cinquanta milions d'anys—per l'oceà fins produir una col·lissió amb la placa eurasiàtica i una subducció per sota d'aquesta, formant així l'Himalàia, les muntanyes més alts del planeta, amb els quals limiten amb la República de l'Índia al nord i el nord-est.Al sud de l'Himalàia, el moviment tectònic creà una vasta depressió, la qual, en ser omplida amb sediments fluvials ara forma la Plana Indogangètica. A l'est de la plana, i separat d'esta per la serralada dels Arāvalli, es troba el desert de Thar. La placa índia original ara conforma l'Índia peninsular, la secció més antiga i més estable, geològicament, de l'Índia. Les serralades paral·leles de Saptura i Vindhya s'estenen des del mar d'Aràbia a Gujarat a l'oest a l'Altiplà de Chota Nagpur a Jharkhand a l'est. Al sud, la resta del territori peninsular, l'Altiplà de Deccan està envoltat a l'oest i l'est per serralades costaneres, les Ghats Occientals i les Ghats Orientals respectivament. L'altiplà conté les formacions rocoses més antigues de l'Índia, algunes amb més d'un bilió d'anys. L'Índia es troba al nord de l'equador entre les latituds 6°44' i 35°30' N^[7] i entre les longituds 68°7' i 97°25'E.

La costa de la República està integrada per una longitud de 7.517 km. corresponent a l'Índia peninsular i 2.094 km. corresponents a les illes d'Andaman, Nicobar i Lakshadweep. Segons les dades hidrogràfiques navals de l'Índia, la costa peninsular està conformada per 43% de platges arenoses, 11% de costes rocoses incloent-hi precipicis i 46% de costes fangoses.

Els rius principals que s'originen a l'Himalàia són el Ganges i el Brahmaputra; tots dos desemboquen al Golf de Bengala. Els principals tributaris del Ganges són el Yamuna i el Kosi, les baixes gradients dels quals causen inundacions desastroses cada any. Els rius peninsulars més importants, amb gradients majors que prevenen les inundacions són el Godavari, el Mahanadi, el Kaveri i el Krishna, que també desemboquen al Golf de Bengala. Els rius Narmada i Tapti, desemboquen al mar d'Aràbia.

El clima de l'Índia és força influenciat per l'Himalàia i el desert de Thar; tots dos produeixen els monsons. L'Himalàia prevé que els vents freds de l'Àsia central penetrin el subcontinent, produint un clima molt més càlid que la majoria dels llocs que es troben a les mateixes latituds. El Desert del Thar té un paper crucial en atreure els vents de monsó plens d'humitat del sud-est, entre juny i octubre, els quals produixen la major part de la precipitació. Els quatre grups climàtics predominants de l'Índia són: l'humit tropical, el sec tropical, l'humit subtropcial i el clima de muntanya.

[edita] Política i govern

[edita] Estructura de govern

North Block, un dels edificis de govern de l'Índia

La constitució de l'Índia, la constitució més llarga i més detallada de qualsevol Estat del món, entrà en vigor el 26 de gener, 1950.^[8] El preàmbul de la constitució definix Índia com a república sobirana, socialista, secular i democràtica.^[9] L'Índia té un govern federal basat en el parlamentarisme del sistema de Westminster.

El president de l'Índia és el cap d'Estat oficial, electe pels membres d'un col·legi electoral per un mandat de cinc anys.^[10] El primer ministre de l'Índia és designat pel president i, per convenció, és el candidat del partit polític o aliança política que hagi aconseguit la majoria dels escons de la cambra baixa del Parlament. És el cap de govern i exercix la potestat executiva del govern. La branca executiva està integrada pel president, el vicepresident i el Consell de Ministres (el gabinet), encapçalat pel primer ministre. Els ministres han de ser membres d'alguna de les dues cambres del parlament. Segons el sistema parlamentari indi, l'executiu està subordinat al legislatiu.

El Parlament d'Índia exercix la potestat legislativa, i està integrat pel Consell d'Estats (Rajvya Sabha), la cambra alta, i la Cambra del Poble (Lok Sabha), la cambra baixa. El Consell d'Estats està integrat per 245 membres electes per un període de sis anys. La Cambra del Poble està integrada per 545 membres, 543 dels quals són electes per vot popular per representar una circumscripció territorial per un període de cinc anys. Els altres 2 són designats pel president per representar la comunitat angloíndia si, en la seva opinió, la comunitat no hi està representada adequadament.

Índia té una judicatura unitària de tres nivells, integrada per la Cort Suprema, encapçalada pel jutge en cap d'Índia, vint-i-una Altes Corts i un gran nombre de corts de judici. La Cort Suprema té la jurisdicció dels casos dels drets fonamentals i de les disputes entre els estats de la federació i el centre, i és la cort d'apel·lació de les Altes Corts. És independent i té el poder de declarar la llei o d'eliminar les lleis de la Unió o dels estats que contradiguen la constitució. El seu paper com a intèrpret de la constitució, és una de les seues funcions més importants.

[edita] Partits polítics

Alguns partits polítics de l'Índia són:

• Dravida Kazhagam
• Jihad-e-Mughalstan
• Markaz ad Dawah wal Irshad
• Partit Ghadar
• Partit Samajwadi
• Partit Samata
• Rastriya Swayamsevak Sangh
• Swatantra Party
• Tanzeem e Islami

[edita] Subdivisió administrativa

Estats de l'Índia

L'Índia és una federació de 28 estats, que tenen, cadascú, un parlament i un govern; a més, la República també inclou 6 territoris, governats per un administrador designat pel govern central, i el territori nacional de la capital, Nova Delhi.

[edita] Estats

[edita] Territoris

1. Illes Andaman i Nicobar
2. Chandigarh
3. Dadra i Nagar Haveli
4. Daman i Diu
5. Laquedives o Lakshadweep
6. Pondicherry

[edita] Territori de la capital nacional

7. Delhi

[edita] Economia

La Casa de Borsa de Bombai

Durant la major part de la seua història com a Estat independent, Índia s'adherí a les polítiques socialistes que incloïen el control governamental estricte de la participació del sector privat, del comerç internacional i de la inversió estrangera directa. Tanmateix, des de 1991, Índia a obert a poc a poc els seus mercats per mitjà de diverses reformes econòmiques liberals i ha reduït la influència del govern en el comerç internacional i la inversió. Les reserves estrangeres s'incrementaren de 5.800 milions de dòlars nord-americans el 1991 a 300.000 milions el 2008,^[11] mentre que els dèficits pressupostaris federal i estatals han disminuït.^[12] La privatització de les companyies públiques i l'obertura d'alguns sectors a la participació privada i estrangera ha continuat, malgrat els debats polítics que se n'han originat.^[13]

Amb un creixement del Producte interior brut (PIB) de 9,4% entre el 2006 i el 2007, l'economia índia és una de les economies de creixement més ràpid del món.^[14] La força laboral d'Índia és de 516.3 milions de persones, 60% dels quals treballen en l'agricultura i les indústries que s'hi relacionen; el 28% treballa en el sector dels serveis i les indústries que s'hi relacionen, i el 12% en la indústria. El sector agrícola representa el 28% del PIB, el sector dels serveis el 54% i l'industrial el 18%. Els productes agrícoles més importants són l'arròs, el blat, el cotó, el jute, la canya de sucre i les patates. Les indústries principals són la indústria de l'automòbil, de ciment, químics, aparells electrònics i tèxtils.

Tot i créixer constantment durant les últimes dues dècades, la distribució de la riquesa i el creixement mateix han estat desiguals en comparar els diferents grups socials, les regions geogràfiques i les àrees urbanes i rurals.^[15] El 25% de la població està sota el llindar de la pobresa segons el defineix el govern, que és un salari inferior als $0,40 (0,30€) per dia. Segons el Report de Desenvolupament de les Nacions Unides, el 80% de la població viu amb menys de 2 dòlars nord-americans per dia.

[edita] Geografia humana i societat

[edita] Demografia

Centre de Bombai

Amb una població estimada de 1.130 milions de persones, l'Índia és el segon país més poblat del món, després de la República Popular de la Xina. Al voltant del 70% dels indis resideixen en àrees rurals, tot i que en dècades recents la immigració a les ciutats més grans ha produït un creixement notable en la població urbana. Les àrees metropolitanes més grans de l'Índia són Bombai, Delhi, Calcuta, Madràs, Bangalore, Hyderabad i Ahmedabad.^[16]

L'Índia és un país jove, amb 560 milions de persones amb menys de 25 anys d'edat,^[17] és a dir, un de cada dos indis. La població índia augmenta al voltant de 18-19 milions de persones per any; amb una taxa de fecunditat de 2,8 fills per dona,^[18] superior a la taxa de fecunditat de la Xina, es preveu que l'Índia es convertirà en el país més poblat del món el 2035. A diferència de la Xina, i a causa de la naturalesa democràtica del seu règim polític, la política de fecunditat es basa en la responsabilitat individual, amb la creació de centres d'informació sobre la contracepció. Esta política no constrictiva diferix massa de la política d'un sol nen que promou la Xina.

La taxa d'alfabetisme és de 64,8% (53,7% per a dones i 75,3% per a homes).^[18] L'estat de Kerala té la taxa més elevada (91%) i l'estat de Bihar la més baixa (47%). La ràtio de sexe humà és de 944 dónes per 1.000; baixa en comparació amb altres Estats del món, en què el percentatge de dones és superior al d'homes.

[edita] Llengües

L'Índia és el país més divers culturalment i lingüísticament del món. És la llar de dues famílies lingüístiques importants: les llengües indoàries (parlades per aproximadament el 74% de la població) i les llengües dravídiques (parlades pel 24% de la població). Altres llengües parlades a l'Índia són les austroasiàtiques i les tibetobirmanes. L'hindi, amb el nombre més gran de parlants,^[19] és la llengua oficial de la Unió federal.^[20] L'anglés es fa servir de manera extensa als negocis, l'administració i l'educació, i té l'estatus de "llengua oficial subsidiària".^[21] La constitució també reconeix 21 altres llengües com a llengües oficials que tenen un gran nombre de parlants o un estatus de llengua clàssica. El nombre de dialectes, tanmateix, és de 1.652.^[22] Segons el darrer cens de l'Índia, del 2001, 29 llengües són parlades per més d'1 milió de persones i 122 per més de 10.000. Les llengües índies no fan servir l'alfabet llatí, sinó diferents alfabets, la majoria dels quals són derivats del devanagari, l'alfabet utilitzat pel sànscrit i l'hindi.

[edita] Religió

A prop de 800 milions d'indis (80,5%) són hindús . Altres grups religiosos són l'islam (13,4%), el cristianisme (2,3%), el sikhisme (1,9%), el budisme (0,8%), el jainisme, el judaisme, el zoroastrisme, el bahaisme i altres.^[23]

[edita] Història

Article principal: Història de l'Índia

Les evidències més antigues de vida humana a l'Índia són les pintures de Bhimbetka a Madhya Pradesh. Els primers assentaments humans hi aparegueren fa més de 9.000 anys i, a poc a poc, s'hi desenvolupà la civilització de la vall de l'Indus,^[24] que data del 3300 aC a l'oest de l'Índia. Després començà el període vèdic, que posà els fonaments de l'hinduisme i d'altres aspectes culturals de la societat índia, i que acabà el segle del 500 aC. Des del 550 aC molts regnes i repúbliques independents, coneguts com a Mahajanapades s'establiren per tot arreu del país.^[25]

Pintures de les Coves d'Ajanta, a Aurangabad, Maarashtra

El segle III aC, la major part del sud de l'Àsia fou unificat sota l'Imperi Maurya per Chandragupta Maurya. Des del segle III dC, la dinastia Gupta governà el període conegut com l'Era daurada de l'Índia.^[26] Els imperis més notables del sud de l'Índia foren el Chalukya, Rashtrakuta, Hoysal, Pallava, Pandya i Chola. La ciència i la tecnologia, així com l'art, la literatura, l'astronomia i la filosofia floriren sota el patronatge dels reis.

Després de les invasions de l'Àsia central, entre els segles X i XI, la major part del nord de l'Índia caigué sota el control del sultanat de Delhi, i després de l'Imperi Mogol. Els emperadors mogols expandiren a poc a poc els seus regnes i s'estengueren a altres regions de la península. Tanmateix, diversos regnes nadius, com ara l'Imperi Vijayanagara florí, especialment al sud. Durant els segles XVII i XVIII la supremacia dels mogols declinà i l'Imperi Maratha es convertí en la potència dominant. Des del segle XVI diversos mercaders de països europeus, com ara Portugal, els Països Baixos, França i el Regne Unit, començaren a arribar, i prengueren avantatge de la naturalesa fragmentada de les relacions entre els regnes i hi establiren diverses colònies. El 1856, la major part de l'Índia estava sota el control de la Companyia Britànica de les Índies Orientals. Un any després, una insurrecció peninsular de regnes i unitat militars, que en conjunt es coneixen com la Primera Guerra d'Independència Índia, amenaçaren seriosament el control de la Companyia Britànica, però fracassaren. Coma conseqüència, Índia passà al control directe de la corona Britànica com a colònia de l'Imperi Britànic.

Mahatma Gandhi (dreta) amb Jawaharlal Nehru, 1937. Neru seria el primer primer ministre de l'Índia el 1947

Durant la primera meitat del segle XX, un moviment en favor de la independència fou iniciat pel Congrés Nacional Indi i per altres organitzacions polítiques. Entre les dècades de 1920 i 1930, un moviment encapçalat per Mahatma Gandhi, amb un compromís a l'"ahimsa", és a dir sense violència. Milions de persones protestaren en campanyes de desobediència civil.^[27] Finalment, el 15 d'agost, 1947, Índia aconseguí la seua independència del govern britànic, però fou dividida en governs independents; el Domini de l'Índia i el Domini del Pakistan, després d'un acord amb la Lliga Musulmana segons la religió dels territoris.^[28] Tres anys després, el 26 de gener, 1950, Índia es convertí en una república i entrà en vigor una nova constitució.

Des de la seua independència, l'Índia ha patit violència religiosa, violència de castes i insurreccions en diverses regions, però ha pogut mantindre el control per mitjà de la tolerància religiosa i de diverses reformes constitucionals. El terrorisme és un problema important, especialment a Jammu i Caixmir, el nord-est d'Índia i algunes ciutats importants com ara Delhi i Bombai. Índia té disputes territorials amb la Xina, que el 1962 conduïren a la Guerra sinoíndia i amb Pakistan, que ha resultat en guerres el 1947, 1965, 1971 i 1999. L'Índia és membre fundador del Moviment dels Països No Alineats. El 1974 l'Índia realitzà una prova nuclear subterrània.^[29] Realitzà cinc proves més el 1998; hui dia l'Índia és un Estat nuclear. Des del 1991, diverses reformes econòmiques^[30] han transformat l'Índia en una de les economies amb major creixement del món.

[edita] Invencions i descobertes

Índia ha aportat al món invents i descobertes importants, entre els que destaquen:

• el zero, i les derivacions sobre sistemes decimals
• escacs
• conreu del cotó i del sucre
• la primera gramàtica
• forn
• clavegueram

[edita] Notes i referències

[edita] Vegeu també

• Art de l'Índia
• Ciutats de l'Índia
• Índia clàssica
• Dinasties de l'Índia
• Estats Principescs de l'Índia
• Estats aspirants de l'Índia
• Moplastan

[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Índia

• Intermón Oxfam: l'Índia
• Informacions per a infants sobre l'Índia (Xtec)

Estats de l'Àsia
Afganistan | Aràbia Saudita | Armènia2 | Azerbaidjan1 | Bahrain | Bangla Desh | Bhutan | Brunei | Cambodja | Corea del Nord | Corea del Sud | Emirats Àrabs Units | Filipines | Geòrgia1 | Iemen | Índia | Indonèsia | Iran | Iraq | Israel | Japó | Jordània | Kazakhstan1 | Kirguizistan | Kuwait | Laos | Líban | Malàisia | Maldives | Mongòlia | Myanmar | Nepal | Oman | Pakistan | Qatar | Rússia1 | Singapur | Síria | Sri Lanka | Tadjikistan | Tailàndia | Taiwan | Timor Oriental | Turkmenistan | Turquia1 | Uzbekistan | Vietnam | Xina | Xipre2
Dependències: Palestina | Tibet
1. Estat parcialment a Europa. 2. Estat geogràficament a l'Àsia però sovint considerat part d'Europa per raons històriques i culturals.